Fidalgo hi tornarà
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
Avui he llegit que el
Secretari General de CCOO, José María Fidalgo, es tornarà a presentar per
seguir dirigint el sindicat els propers 4 anys. Sembla que també repetirà
Cándido Méndez, dirigent de l’UGT.
Són bones notícies per al
Govern espanyol, es mantindran al capdavant dels sindicats majoritaris dues
persones que han aconseguit domesticar el sindicalisme espanyol fins a nivells
mai esperats.
D’ençà els pactes de la
Moncloa, el Pacte de Toledo i fins i tot en la lluita contra el terrorisme, el
sindicalisme espanyol ha esdevingut una eina eficaç, tant pels diferents
governs, com per la patronal. Sindicalisme amb pell i anima de xai que s’ha
fotografiat, amb un afany de protagonisme i col·laboracionisme exacerbats, amb
tots i cadascun dels líders polítics i empresarials per signar, aplaudir i
ratificar suports a mesures que quasi sempre han significat retallades
importants als drets dels treballadors.
Normal
0
21
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}
A nivell català passa més
o menys el mateix. El País té problemes importants a nivell econòmic, social,
sanitari i d’ensenyament.
Què en diuen els sindicats
dels retards en la gestió de la Llei de la Dependència? I sobre els ajuts a
l’habitatge? O sobre les llistes d’espera en la sanitat? O sobre el fracàs
escolar? O sobre les desigualtats que hi ha entre funcionaris de les diferents
administracions?
No en diuen res, o poca
cosa, ja que ells estan asseguts a totes les comissions, taules o fòrums de
debat on es decideixen les retallades, els ajornaments o les discriminacions
que pateix la ciutadania avui.
Són art i part, i per això
es volen mantenir al càrrec, per seguir fent polítiques sindicals basades en la
col·laboració i no en la defensa dels drets dels treballadors. Defensa que s’ha
de fixar en el compliment de les lleis, la lluita per evitar les retallades
socials i salarials, la defensa de la dignitat de les persones, com en el cas
del creixent i preocupant nivell de pobresa i marginació, etc.
El sindicalisme del Segle
XXI hauria d’estar molt més al servei de les persones, d’aquesta manera, potser
tindria més acceptació, més força i podria esdevenir com el quart poder,
decisiu en les qüestions fonamentals i no pactista, pragmàtic i mut com ha
esdevingut els darrers anys.