El bloc de Palafrugell

Ja es veia a venir que les
coses anirien per aquest camí. La Rosa Diez,
fuet ultranacionalista, ha fet el pas que
ja havia indicat els darrers temps. Tomba definitivament cap al costat de les persones
que amb una falsa pàtina progre, volen mantenir
l?essència espanyola al País Basc i al conjunt de l?estat espanyol. A mi ja em sembla
bé que es vagin traient la careta, com més donin la cara millor, llàstima que encara
n?hi ha molt de personatge similar, que fa la viu-viu sense acabar de definir-se
clarament davant els seus electors. De totes maneres el temps els posarà al seu
lloc.

S?ha d?aclarir que la Rosa
Diez va ser consellera del govern Basc durant
alguns anys, treballant colze a colze amb els nacionalistes del PNV, crec recordar que fins i tot durant aquest
període es varen posar en funcionament les ikastolas.
Això si que és perdre els papers, ja que segons ella ara, defensa el mateix que
defensava fa 30 anys quan va entrar al PSOE.
O és que aquell temps governant amb el PNV,
aquests no eren nacionalistes?

Adeu Rosa Diez, desitjo que el teu pas cap aquesta nova
situació política, sigui tant erma com ho han estat els trenta anys anteriors.

El disc dur és una peça
fonamental en qualsevol ordinador. Avui parlaré del nostre disc dur, la nostra memòria,
el contingut del nostre cervell.

Al nostre cap hi retenim
molta informació, que anem processant a mesura que la nostra vida avança. Recordem
coses que varen passar fa un munt d?anys, petits detalls de la nostra vida i
del nostre entorn. És veritat també que a mesura que el temps s?esmuny moltes
d?aquestes coses es van difuminant a poc a poc.

Avui es tracta de mantenir
al nostre disc dur, coses importants pel nostre País, coses de la vida política
que ens seran d?utilitat el dia de demà, o sigui el dia de les eleccions de
març de 2008 (o potser seran abans?)

Voldria que recordéssiu un
dels fets que va passar ahir al Parlament espanyol. Els diputats d?ERC, ICV i
CiU anaven contra la ministra Magdalena Alvarez, i demanaven la seva dimissió,
més per estètica que per convenciment, i solament un la recolzava, era el
diputat del PSC-PSOE, Dani Fernandez. El fet que s?ha de recordar és
precisament aquest, l?actitud del diputat català Dani Fernandez, el mateix que
en les negociacions de l?Estatut estava assegut al costat del negociador del
PSOE, no davant, al costat. O sigui un dels diputats, no l’únic, del PSC més identificat
amb l?actitud del PSOE envers Catalunya.

La nostra memòria no ho
aguanta tot, i menys ara que ens anem fent grans, però una actuació com aquesta
no la podem oblidar abans de les properes eleccions generals, ja que en aquell
moment ens demanaran el vot en Dani Fernandez, la ministra Chacon i el ministre
Clos, el President Montilla i tots els consellers del govern de la Generalitat
i serà el moment de fer-los saber que les coses no han anat bé per Catalunya i
que ells, tot i les promeses que ens faran, no es mereixen la nostra confiança.

(traducció del castellà)

Magdalena, què passa a Barcelona
i a Montgat a Biure a l?AP7?

Què vols que et digui José Luis,
les coses van com van i des de fa anys que tenim oblidats als catalans, però no
ho podem dir (si publiquéssim la comparativa inversora amb altres comunitats, ens
penjarien)

Mira Magdalena, no crec que hagis de dimitir, però prepara les maletes
que segurament d?aquí uns dies et traslladaré a Barcelona, com a Morlán, per tal
de tranquilitzar-los.

No em facis això José Luis,
a mi Barcelona no m?agrada, jo prefereixo viure a Sevilla, ja saps, pescadito frito,
uns finos i a viure que són dos dies

Mira Magdalena, jo no puc
aguantar més la pressió dels catalans (tot i que Montilla es porta molt bé) i segurament
haurem de tornar a prometre que complirem en el tema de les inversions, que els
donarem el 18% de no sé què, els tornarem a explicar que nosaltres sempre complim
el que prometem, que no és veritat que tot sigui culpa nostra, que tot ve de l?època
del PP i CiU, que….

Molt bé José Luis,
així es fan les coses, promeses com les de l?Estatut són les que volen els catalans,
que si no les complim no passa res, ells segueixen produint per nosaltres com sempre,
i a més a més ho fan a gust els cabr…..

Bona nit, Magdalena, per cert, no et deprimeixis massa
per les peticions de dimissió d?ERC, ICV
i Convergència, pensa que els uns governen amb Montilla
i els altres estan frisant per entrar al govern, o sigui que tot ho fan de cara
a la galeria,

Xirinacs, espero que la
teva lluita no hagi estat baldera, que el nostre País avanci cap a les fites que
tu, vares imaginar, malgrat els impediments que van sorgint cada dia de les persones i partits que prefereixen
viure en una situació d?ambigüitat envers
Catalunya i de col·laboració amb l?Espanya
que ens té sota el seu domini.

Ara fa un any va entrar en
vigor l?Estatut de Catalunya que va aprovar el govern de Madrid. El balanç d?aquest
any l?ha presentat el Conseller Saura i pel que sembla, ell, està prou satisfet
de com van les coses de les competències, diu que parla en nom del govern de Catalunya,
per tant tots estan satisfets. Què més volem, si els que manen ja ho veuen bé,
què hem de fer els altres?. Modestament crec que hem de seguir parlant,
escrivint, dibuixant i cantant, les virtuts que per nosaltres té aquest
Estatut, repeteixo, aprovat pel Govern de Madrid.Diu en Saura que a partir
d?ara ja podem anar a Madrid a exigir el compliment de la Llei estatutària, que
ja no hem d?anar pidolant, oblida, però que la nostra Llei estatutària és la
del 30 de setembre i que per tant mentre aquesta no entri en vigor, seguirem
anant a Madrid a pidolar quatre rals per gestionar les quatre competències que
Madrid ens ha concedit.

Entre lloança i lloança a
l?Estatut, intercala quatre mots per criticar la manca d?inversions en
infraestructures dels governs del PP i CiU, oblidant que les coses venen de molt
més enrere, dels governs del PSOE de Gonzalez i Guerra. Aquells que varen
decidir, a instàncies de Josep Borrell, que l?AVE arribés a Sevilla el 1992,
que calia potenciar el metro de Madrid, que les autovies gratuïtes es farien
arreu de l?Estat, menys a Catalunya (los catalanes ya tienen las de pago), els
de la LOAPA, els dels recursos d?inconstitucionalitat contra un munt de lleis
aprovades pel Parlament per unanimitat, aquells que..etc.

Mentre ell fa balanç,
Catalunya trontolla per tots costats, Renfe,
aeroport de Barcelona, sistema elèctric i els responsables de tot plegat (altre
cop Madrid) ens diuen que tinguem paciència, que tot s?arranjarà abans del….,
uns diuen de final d?any, altres, al setembre, altres diuen que els catalans
viatgem massa i que provoquem aglomeracions innecessàries, en definitiva que si
fóssim com els de la resta d?Espanya això no passaria. Si visquéssim del
subsidi, de la subvenció i de la reivindicació anticatalana
això no ens passaria i seriem molt feliços.

De totes maneres no entenc
per què fa balanç de l?aniversari el Conseller
Saura, quan el que fóra adequat seria que el fes José Zaragoza, que els
darrers temps és el veritable portaveu del Govern. Aquest parla amb molt més
coneixement que Saura, no ha de mantenir cap cadira institucional ja que
treballa pel PSOE (no és cap errada) i per
tant pot atacar, menysprear i faltar a la veritat sempre que vulgui, enganyant,
la majoria de les ocasions, a la ciutadania amb afirmacions parcials.

Volia acabar, però abans
faré una pregunta: on és el President de la Generalitat? De vacances? Que bé,
ja s?assembla a Mas que en el moment dels focs de fa uns anys, era a la
discoteca. Al final trobarem a faltar a Pasqual Maragall,
potser val més una maragallada a temps
que aquests silencis tan prolongats a consciència.