El bloc de Palafrugell

Ja es veia a venir que les
coses anirien per aquest camí. La Rosa Diez,
fuet ultranacionalista, ha fet el pas que
ja havia indicat els darrers temps. Tomba definitivament cap al costat de les persones
que amb una falsa pàtina progre, volen mantenir
l?essència espanyola al País Basc i al conjunt de l?estat espanyol. A mi ja em sembla
bé que es vagin traient la careta, com més donin la cara millor, llàstima que encara
n?hi ha molt de personatge similar, que fa la viu-viu sense acabar de definir-se
clarament davant els seus electors. De totes maneres el temps els posarà al seu
lloc.

S?ha d?aclarir que la Rosa
Diez va ser consellera del govern Basc durant
alguns anys, treballant colze a colze amb els nacionalistes del PNV, crec recordar que fins i tot durant aquest
període es varen posar en funcionament les ikastolas.
Això si que és perdre els papers, ja que segons ella ara, defensa el mateix que
defensava fa 30 anys quan va entrar al PSOE.
O és que aquell temps governant amb el PNV,
aquests no eren nacionalistes?

Adeu Rosa Diez, desitjo que el teu pas cap aquesta nova
situació política, sigui tant erma com ho han estat els trenta anys anteriors.

El disc dur és una peça
fonamental en qualsevol ordinador. Avui parlaré del nostre disc dur, la nostra memòria,
el contingut del nostre cervell.

Al nostre cap hi retenim
molta informació, que anem processant a mesura que la nostra vida avança. Recordem
coses que varen passar fa un munt d?anys, petits detalls de la nostra vida i
del nostre entorn. És veritat també que a mesura que el temps s?esmuny moltes
d?aquestes coses es van difuminant a poc a poc.

Avui es tracta de mantenir
al nostre disc dur, coses importants pel nostre País, coses de la vida política
que ens seran d?utilitat el dia de demà, o sigui el dia de les eleccions de
març de 2008 (o potser seran abans?)

Voldria que recordéssiu un
dels fets que va passar ahir al Parlament espanyol. Els diputats d?ERC, ICV i
CiU anaven contra la ministra Magdalena Alvarez, i demanaven la seva dimissió,
més per estètica que per convenciment, i solament un la recolzava, era el
diputat del PSC-PSOE, Dani Fernandez. El fet que s?ha de recordar és
precisament aquest, l?actitud del diputat català Dani Fernandez, el mateix que
en les negociacions de l?Estatut estava assegut al costat del negociador del
PSOE, no davant, al costat. O sigui un dels diputats, no l’únic, del PSC més identificat
amb l?actitud del PSOE envers Catalunya.

La nostra memòria no ho
aguanta tot, i menys ara que ens anem fent grans, però una actuació com aquesta
no la podem oblidar abans de les properes eleccions generals, ja que en aquell
moment ens demanaran el vot en Dani Fernandez, la ministra Chacon i el ministre
Clos, el President Montilla i tots els consellers del govern de la Generalitat
i serà el moment de fer-los saber que les coses no han anat bé per Catalunya i
que ells, tot i les promeses que ens faran, no es mereixen la nostra confiança.

(traducció del castellà)

Magdalena, què passa a Barcelona
i a Montgat a Biure a l?AP7?

Què vols que et digui José Luis,
les coses van com van i des de fa anys que tenim oblidats als catalans, però no
ho podem dir (si publiquéssim la comparativa inversora amb altres comunitats, ens
penjarien)

Mira Magdalena, no crec que hagis de dimitir, però prepara les maletes
que segurament d?aquí uns dies et traslladaré a Barcelona, com a Morlán, per tal
de tranquilitzar-los.

No em facis això José Luis,
a mi Barcelona no m?agrada, jo prefereixo viure a Sevilla, ja saps, pescadito frito,
uns finos i a viure que són dos dies

Mira Magdalena, jo no puc
aguantar més la pressió dels catalans (tot i que Montilla es porta molt bé) i segurament
haurem de tornar a prometre que complirem en el tema de les inversions, que els
donarem el 18% de no sé què, els tornarem a explicar que nosaltres sempre complim
el que prometem, que no és veritat que tot sigui culpa nostra, que tot ve de l?època
del PP i CiU, que….

Molt bé José Luis,
així es fan les coses, promeses com les de l?Estatut són les que volen els catalans,
que si no les complim no passa res, ells segueixen produint per nosaltres com sempre,
i a més a més ho fan a gust els cabr…..

Bona nit, Magdalena, per cert, no et deprimeixis massa
per les peticions de dimissió d?ERC, ICV
i Convergència, pensa que els uns governen amb Montilla
i els altres estan frisant per entrar al govern, o sigui que tot ho fan de cara
a la galeria,

Xirinacs, espero que la
teva lluita no hagi estat baldera, que el nostre País avanci cap a les fites que
tu, vares imaginar, malgrat els impediments que van sorgint cada dia de les persones i partits que prefereixen
viure en una situació d?ambigüitat envers
Catalunya i de col·laboració amb l?Espanya
que ens té sota el seu domini.

Ara fa un any va entrar en
vigor l?Estatut de Catalunya que va aprovar el govern de Madrid. El balanç d?aquest
any l?ha presentat el Conseller Saura i pel que sembla, ell, està prou satisfet
de com van les coses de les competències, diu que parla en nom del govern de Catalunya,
per tant tots estan satisfets. Què més volem, si els que manen ja ho veuen bé,
què hem de fer els altres?. Modestament crec que hem de seguir parlant,
escrivint, dibuixant i cantant, les virtuts que per nosaltres té aquest
Estatut, repeteixo, aprovat pel Govern de Madrid.Diu en Saura que a partir
d?ara ja podem anar a Madrid a exigir el compliment de la Llei estatutària, que
ja no hem d?anar pidolant, oblida, però que la nostra Llei estatutària és la
del 30 de setembre i que per tant mentre aquesta no entri en vigor, seguirem
anant a Madrid a pidolar quatre rals per gestionar les quatre competències que
Madrid ens ha concedit.

Entre lloança i lloança a
l?Estatut, intercala quatre mots per criticar la manca d?inversions en
infraestructures dels governs del PP i CiU, oblidant que les coses venen de molt
més enrere, dels governs del PSOE de Gonzalez i Guerra. Aquells que varen
decidir, a instàncies de Josep Borrell, que l?AVE arribés a Sevilla el 1992,
que calia potenciar el metro de Madrid, que les autovies gratuïtes es farien
arreu de l?Estat, menys a Catalunya (los catalanes ya tienen las de pago), els
de la LOAPA, els dels recursos d?inconstitucionalitat contra un munt de lleis
aprovades pel Parlament per unanimitat, aquells que..etc.

Mentre ell fa balanç,
Catalunya trontolla per tots costats, Renfe,
aeroport de Barcelona, sistema elèctric i els responsables de tot plegat (altre
cop Madrid) ens diuen que tinguem paciència, que tot s?arranjarà abans del….,
uns diuen de final d?any, altres, al setembre, altres diuen que els catalans
viatgem massa i que provoquem aglomeracions innecessàries, en definitiva que si
fóssim com els de la resta d?Espanya això no passaria. Si visquéssim del
subsidi, de la subvenció i de la reivindicació anticatalana
això no ens passaria i seriem molt feliços.

De totes maneres no entenc
per què fa balanç de l?aniversari el Conseller
Saura, quan el que fóra adequat seria que el fes José Zaragoza, que els
darrers temps és el veritable portaveu del Govern. Aquest parla amb molt més
coneixement que Saura, no ha de mantenir cap cadira institucional ja que
treballa pel PSOE (no és cap errada) i per
tant pot atacar, menysprear i faltar a la veritat sempre que vulgui, enganyant,
la majoria de les ocasions, a la ciutadania amb afirmacions parcials.

Volia acabar, però abans
faré una pregunta: on és el President de la Generalitat? De vacances? Que bé,
ja s?assembla a Mas que en el moment dels focs de fa uns anys, era a la
discoteca. Al final trobarem a faltar a Pasqual Maragall,
potser val més una maragallada a temps
que aquests silencis tan prolongats a consciència.

Començar una llista de coses que van malament pot semblar fàcil. En primer
lloc s?ha d?aclarir qui provoca la llista, després qui la gestiona i a continuació
posar-li ordre. Un cop fet tot això podem començar:1.- L?Estatut va malament d?ençà el pacte Mas-Zapatero i el PSC, (encara que avui l?Endavant
digital del PSC diu que ja tenim
traspassades les rodalies i no sé quantes coses més) i de la gestió que en fa
el Govern i el Conseller Saura en particular (ens vol fer creure que el govern
central ha canviat, quan solament han canviat de gestor de Sevilla a Salgado, o
sigui tot seguirà igual). Recordar que l?Estatut veritable és el del 30 de
setembre, no aquest que gestionen ara.

2.-El Català. Haig de donar la raó al Molt
Honorable President Jordi Pujol, anem malament des de què hem despolititzat el
nostre idioma, el Conseller Maragall fa aigües per tots costats (hora de
castellà, manca de defensa clara i contundent de les mancances de la nostra
llengua etc.) i ningú parla del pendent cap on va l?ús social.

3.-Sanitat, la Consellera Marina Geli tindrà un monument de
pedres de ?metxero? el dia que la
cessin. Haurà completat la privatització clara i contundent de la nostra
sanitat pública. Les llistes d?espera segueixen igual que abans d?entrar ella
al govern, les primeres proves o visites a l?especialista poden trigar sis
mesos o més, la visita al metge de capçalera pot trigar una setmana i ara ja no
sabem si el que ens rep, a la consulta, és un pediatre, un ginecòleg o un
infermer, tots ho fan tot. Mentre la sanitat privada va més grassa que mai. La
Consellera Geli deu ser usuària de la sanitat privada, dubto que ella i
el Govern facin les cues que fem la resta de mortals. S?ha de dir que encara
avui, (amb el govern d?esquerres) qui té un amic o un nom distingit, es pot
saltar, sense cap problema, tot això que he explicat.

4.-El territori ens l?estan trinxant com mai
s?havia vist. Tot gràcies als plans territorials promoguts per la Conselleria
que encapçala Joaquim Nadal i de la que és executor principal Oriol Nel.lo. La
Vall Fosca, Bracons, l?anella de les Gavarres, el quart cinturó i els milers
d?habitants nous que podran anar a viure a Palafrugell, Figueres i altres
indrets escollits, prèviament, pels especuladors més destacats del País.

5.- Els diners que no venen de Madrid i que
no vindran mai, per cobrir les necessitats reals de la nostra població.
Immigració, escoles, serveis sanitaris, llars d?infants, trens, residències per
a gent gran, habitatge, economia productiva, cultura etc.

La llista es podria allargar fins a emplenar folis
i folis i no cal marejar al lector, però és veritat que les coses no van de la
manera que ens havia dit el Govern d?esquerres i ja seria hora que una
rectificació nacional reconduís tot això d?una manera positiva per la majoria
de la població, de no ser així podrem dir que les coses segueixen malament com
quan governava Convergència (algunes coses van pitjor evidentment), i moltes
persones poden arribar a enyorar l?època del Molt Honorable Jordi Pujol

Ja tenim una nova
ministra. Aquest cop és catalana, del Baix Llobregat. Aquesta comarca ofereix
un bon planter de càrrecs públics. Segurament és una casualitat, ja que per ser
ministra s?ha de tenir una vàlua especial i per tant no hauria de ser determinant
ser del Baix, però en aquest cas la cosa ens ve com a conseqüència de
l?afinitat política amb el  Molt
Honorable President. Si ets del Baix i del PSC, tens moltes possibilitats
d?arribar a llocs d?aquesta categoria.

La Carme Chacón ha
demostrat que val per ser ministra i per moltes coses més, això és evident,
però, també li hem de reconèixer que l?ascens se li ha atorgat per ser molt lleial
a Zapatero.

És de l?executiva federal
del PSOE, lloc on es decideix la política del govern espanyol i per tant lloc
on varen decidir retallar l?Estatut del 30 de setembre i convertir-lo en un
document sense suc ni bruc, que deixa les justes reivindicacions de Catalunya i
del seu Parlament al nivell que han decidit els de Madrid. Tornant a repetir
aquella vella història del cafè per a tots.

Benvinguda siguis al
ministeri de l?habitatge, que la feina sigui els més reeixida possible, pel bé
dels sense sostre, procura que els preus baixin en picat, per mortificar als
especuladors i per damunt de tot fes que els pisos tinguin les dimensions que
han de tenir, per facilitar la convivència familiar i recorda que com a ministra
catalana has de defensar el traspàs de competències, ara, no l?any 2020, les
inversions en infrastuctures que ens deuen des de fa més de 15 anys, i el finançament
que ens correspon, en justa contraprestació a les aportacions que fa Catalunya
a la caixa espanyola.

Si ho fas així (que en dubto)
estarem contents amb tu i parlarem d?aquella ministra del Baix que va trencar
els esquemes del PSOE, per defensar els interessos reals del seu poble.

Aquesta expressió serviria
per tots els ajuntaments que s?han constituït aquest dissabte passat. Hi són
tots els que han decidit fer coalició, tripartit, quatripartit, o qualsevol altra
expressió de les moltes que s?han fet servir per qualificar o justificar un nou
equip de govern.

En molt casos la decisió
s?ha pres a la mateixa localitat, fent servir la lògica del poble o ciutat, en
altres els números s?han fet quadrar seguint instruccions dels aparells dels partits.
Per tenir un consell comarcal, per manar a la diputació, o senzillament per
evitar pactes estrambòtics. Tot i això les coses no els han sortit del tot com
ells pensaven, a més a més, tenint en compte que els resultats obtinguts a les
eleccions tampoc varen ser del tot satisfactoris.

Per una cosa o altra s?han
escollit alcaldes i alcaldesses i ara ja tenim els nous governs posant ordre i
començant una nova etapa.

Però, què opina el poble? Com veu els acords
assolits? N?està satisfet? O a partir d?ara passarà a formar part dels milers i
milers de possibles votants que es queden a casa.

Crec sincerament que, al
marge de les presumibles bones intencions per conquerir una alcaldia, moltes
vegades aquests acords s?han fet per impedir mals majors o per assegurar que no
manés l?adversari. Posem algun exemple: Ajuntament on durant el darrer mandat
s?ha aprovat un pla general exageradament expansionista i que només satisfà als
especuladors. O aquell que ha deixat perdre unes subvencions molt importants
per fer determinada infrastructura, o l?altre que ha preferit dedicar els calés
a qüestions ornamentals i poc necessàries i ha oblidat les qüestions socials, o
el que pressuntament ha sofert algun cas de corrupció o tracte de favor, o el
que ha augmentat els impostos.

Fins aquí tot sembla
normal, però, hi ha un factor que no s?ha tingut en compte del tot. A tots els
acords municipals hi participen partits o agrupacions electorals que defensen
l?Estatut (el del 30 de setembre i el de fa un any) i creuen que hem d?assolir
majors cotes d?autogovern? O senzillament tot s?hi val per tal d?obtenir el
poder i s?oblida massa sovint la reivindicació nacional.

S?han vist acords entre
diversos grups signants que fan tremolar les cames. Els Socialistes o ERC han
pactat amb el PP, aquest ho ha fet amb Convergència, i Convergència també ha
signat amb els socialistes i ERC. Podeu dir que això és normal, però si a l?hora
de concretar programes, sempre, s?hi poses un afegitó proclamant els drets
nacionals i polítics de Catalunya, (que no tots podrien signar amb el mateix contingut)
a la llarga tothom sabria quin peu calça cada un i possiblement el poble
agrairia el posicionament polític dels seus regidors electes i podríem
aconseguir que la pressió política sobre Catalunya, els retalls, la manca
d?inversions, els nostres drets lingüístics, la nostra identitat com a poble la
defensessin també, els nostres ciutadans, recolzant la posició que haurien de tenir
els que ens representen. Tot plegat = a menys abstenció, o no?

Avui, per ahir,
hem conegut la notícia sobre el final de les obres del tren d?alta velocitat. Bona
la cosa, ara fins el 2012.
Veure
la cara del Secretari d?Estat, la del possible Alcalde de Barcelona i la del
Secretari de Mobilitat de la Generalitat m?ha fet més aviat fàstic, la veritat
no puc arribar a entendre com és possible que després de tant de temps i tanta abstenció encara tinguin la poca
vergonya d?escenificar aquest espectacle tan depriment.
Ningú
es pot arribar a creure que uns túnels tan espectaculars no representin cap
perill per les edificacions que hi haurà just a sobre seu. Ningú pot fer
confiança a unes paraules tan poc serioses, si a més a més surten de la boca de
persones amb tanta poca credibilitat. El primer, forma part d?un govern que ens
ha retallat l?Estatut, el segon ha conquerit el pitjor resultat electoral socialista
d?ençà la recuperació de la democràcia (suspèn en suport popular) i el tercer
ens ha servit obres tan emblemàtiques com el túnel de Bracons o la famosa anella de les Gavarres, de 4 carrils, que la
gent del territori troba que va en contra de qualsevol
criteri ambiental i això només per parlar de dues obres de Girona i no entrar a
fer-ho d?altres, com el quart cinturó,
per exemple.

Els
túnels del TGV per Barcelona i Girona
són més una qüestió d?interessos que no pas de necessitats reals, especulació
de grans dimensions a la Sagrera, protecció de la capitalitat de Girona en
contra de les necessitats de la resta de comarques gironines etc.

Els túnels tindran un cost espectacular i un
resultat més aviat escàs.

Quina
necessitat hi ha que passi pel centre de Barcelona, si no té cap estació al
Passeig de Gràcia? No seria molt millor que fes la ruta pel Vallès, a on
donaria servei a un major número d?usuaris? I
on a més a més hi ha les grans connexions de transport terrestre, un cop
connectat prèviament amb l?aeroport.

Quin
resultat donarà a Girona l?estació en ple centre urbà? Com arribarem els
gironins de la resta de comarques? En cotxe o en aquest nefast transport públic
que sembla no hi ha cap voluntat de millorar? No seria millor l?estació situada
entre Girona i l?aeroport? No és més fàcil per la majoria, inclosos els del Maresme,
arribar a aquesta zona que no pas al Parc Central? No podríem treure totes les
vies del centre i construir un tramvia de nord a sud, per donar servei a tota
l?àrea metropolitana gironina? No seria molt millor treure cotxes que posar-ne?
No tindríem una ciutat més amable?

Solament
cal recordar la variant de la N-II, al
seu pas per la Vall de Sant Daniel, i entendre automàticament que si en aquella
ocasió no varen fer cas a ningú, i tenim el resultat que tenim, ara els mateixos
ens volen fer empassar bou per bèstia grossa i per tant, uns túnels a Barcelona
i a Girona que solament els interessen a ells i als quatre de sempre (aquells
que tenen el 80% de la riquesa enfront del 80% de la població que solament en
gaudeix del 20%). Per cert que no ens diguin allò de la creació de llocs de
treball, directes i indirectes, que ja sabem què passa la majoria de les
vegades, els llocs de treball serveixen per anar directament a països on el
desequilibri econòmic encara és més precari que el nostre.

Amb els resultats
a la mà, les possibilitats de pacte a Palafrugell estan bastant obertes.Ha guanyat el PSC, té
un regidor més, però les combinacions no solament les pot fer ell solet.
La primera opció seria un pacte PSC-Entesa, però veig molt difícil
que Medir accepti anar de segon de Juli Fernandez, és possible, però bastant difícil,
i a més a més si es posen sobre la taula els retrets que s’han fet durant la campanya.
La segona opció seria un pacte PSC-Esquerra. Jo no veig a Esquerra massa predisposada en facilitar
l’alcaldia a Fernandez, ja que al final tindria
un perjudici per a ells en futures eleccions. Podrien perdre tot el que han guanyat
ara.

La tercera, seria deixar governar al PSC en minoria, per anar dirigint l’ajuntament des de fora del govern
amb pactes puntuals en temes importants, pressupostos, inversions etc.
La darrera opció, i vist que
Medir ha perdut les eleccions, seria fer
alcalde a Sergi Sabrià amb els vots de l’Entesa
i els de CiU. Tindriem un alcalde jove, amb molta projecció i capacitat política
i de gestió. Un alcalde amb una bona majoria que podria perfectament liderar i aconseguir una major implicació de
la ciutadania en els temes municipals. Segurament una opció que ajudaria a recuperar
la participació electoral a Palafrugell (no oblidem que hi ha hagut una forta abstenció
i que els partits majoritaris han perdut una picossada de vots)
Aquesta opció, per mi, seria la que segurament donaria més satisfacció
als palafrugellencs i per tant la que pot
tenir més futur. Una aposta arriscada, però valenta i que val la pena assumir, el
poble s’ho mereix i evidentment Esquerra, la guanyadora real de les eleccions, pot
governar Palafrugell amb un Govern dirigit per Sergi Sabrià.

Ja tenim les eleccions municipals a sobre. Ens tocarà decidir quina
opció triem per governar el nostre ajuntament. Qüestió difícil, sempre n´hi ha
uns que sembla ho faran millor que els altres. Tot i que el conjunt ens promet
quasi capgirar el poble de cap a peus. Sempre ens ho diuen, però al final les
coses segueixen bastant igual com sempre. Aquesta darrera afirmació no és
equiparable amb aquella tan famosa que diu: tots són iguals. Deia que les coses
segueixen igual com sempre per una qüestió molt fàcil d?explicar: Fins ara ens
han governat els mateixos de sempre, aglutinats en llistes diferents, però amb
un pensament poc evolucionat i dirigits, o sigui amb un alcalde, que representa
més el passat que no pas el futur.

Majories encapçalades per PSC o CiU,
representen tics molt encallats en la praxi habitual del seu partit, res no es mou
si des de dalt no ho deixen moure, res no és reclama o es reivindica si des de
dalt no ens garanteixen que ens donaran la solució. Una política depenent de
les direccions dels partits majoritaris que fa anar els pobles a pas de
tortuga.

Vist això, com és
possible que tinguem un Pla General que provocarà un creixement insostenible?
Com és possible que el Pla Director de l?Empordà faci previsions de creixement
molt pel damunt del que reclama la societat empordanesa? Per què ens estan trinxant
el territori amb carreteres, com la C-31 al seu pas per Mont-ras, Palafrugell i
fins a Girona, i els ajuntaments abaixen el cap sense protestar gens ni mica?
Com és possible que ecologistes i verds de debò…, acceptin una cosa d?aquestes
dimensions?

On són els caps de
l?Entesa de Palamós i Palafrugell?

Ja sabem on són. Es
presenten a les eleccions com si res no hagués passat, com si la carretera i
els plans generals no afectessin als seus pobles (el de Palafrugell ha estat el
principal promotor del Pla General), per a ells la cosa ja està feta i cal
mirar cap un altre costat, els hi agrada el creixement urbanístic desmesurat,
ja els hi van bé les carreteres de quatre carrils. Es conformen com a contrapartida
amb un carril bici, una pineda, una zona verda i la tranquil·litat de saber que
els seus segueixen governant la Generalitat. Els socialistes fan al mateix,
però amb una part de molta més responsabilitat, els seus segueixen governant a
la Generalitat i a més a més són els autors materials de tanta destrossa
ambiental, i uns dels principals promotors urbanístics del País, ja que
col·laboren estretament amb els constructors i promotors per fer cada dia més
metres i metres de construccions, destinades bàsicament a enriquir en poc temps
les butxaques d?aquests últims.

Ara ens hem de
decidir per ajuntaments governats per noves majories, injectades amb gent jove
i conscient, que facin possible reconduir aquesta situació municipal, ens cal
gent que pensi en el País, en el seu poble com a prioritat, i que treballin estretament
amb els seus partits mares, fent sentir la seva veu, que treballin per millorar
les coses posant la vista en el futur del conjunt de la ciutadania i enfrontant-se,
si és necessari, a les decisions que es prenen al Govern de la Generalitat,
sempre que no convinguin als interessos de la majoria del nostre poble.

Hem de fer el canvi, hem de fer confiança a les noves generacions, no
podem repetir i repetir, hem de renovar per millorar, hem de decidir què volem
ser quan siguem grans i això ho hem de posar en mans de les persones que avui
per avui millor garantia ens ofereixen. Les persones compromeses socialment amb
Palafrugell i nacionalment amb Catalunya, les persones d?Esquerra. I aquest
missatge val per tots el pobles de les nostres comarques, per tant jo votaré
Esquerra i punt.

El
nostre Patró, una data referent per a nosaltres. Enguany aquesta commemoració es
mourà també al voltant dels llibres i les roses. Tothom procurarà comprar ambdues
coses per afalagar el company, parella, familiar estimat. És una festa maca i molt
important pels catalans, també pels llibreters i comerciants de flors. És un dia
que facilita un volum de vendes que molt sovint salven la temporada, com diuen ells.
Per
l?altre costat, l?estrictament nacional, farem quatre homenatges institucionals,
culturals i col·locarem les senyeres a molts edificis públics i a moltes cases particulars
i oblidarem altra vegada les qüestions importants pel País.
Aquest
Sant Jordi pot arribar a ser el més trist, o dels més tristos, en relació a la nostra situació envers l?Estat espanyol,
el seu govern i els partits polítics majoritaris, el que veurà perillar molt més
el nostre idioma, el que en definitiva ens hauria de servir de referent per seguir
treballant per tombar totes aquestes qüestions que avui perjudiquen de forma alarmant
les possibilitats d?assolir un nivell d?autogovern imprescindible si volem seguir
sent nosaltres mateixos i tenir un futur no retallat, no maquillat, no transformat
en una cosa que no s?assembla en res amb el que una majoria important de catalans
desitgem pel nostre País.

Aquesta història ve de molt lluny, però les coses sembla que
es van repetint irremeiablement.

Recordo que més o menys als 10, 11 anys, quan estava intern
en un col·legi de frares, aquests tenien el costum de barrejar al pa, la llet, i
la xocolata desfeta etc. un producte destinat a rebaixar els instints sexuals de
les criatures, 10 o 11 anys, recordeu. Tot tenia un gust fastigós, però al no haver-hi
res més ens ho havíem de menjar tant si vols com si no vols. Mentre algun d?ells,
diuen, que feia tot mans i mànigues per acostar-se a les mateixes criatures amb
carantoines, festes i festetes. Feia una mica de por trobar-se malament i haver
d?anar a la infermeria, ja que, diuen, allà hi havia un frare que tenia la mà molt
tonta.

Ja coneix tothom, aquella dita catòlico-franquista, sobre la
masturbació: No us masturbeu que us tornareu cecs, sort que no vàrem fer cas.

Més tard a la mili, la cosa seguia igual, el contingut del
menjar tenia gust de bromur. Un altre control sobre les nostres inclinacions sexuals.

Arribada la democràcia s?obrien les finestres de bat a bat,
podríem decidir per nosaltres mateixos. Sobre la sexualitat, sobre les opcions polítiques
i sobre el destí del nostre País.

Però la cosa es va anar refredant (interrompent) a mesura que
passava el temps. Transició, Estatut poc ambiciós, Pactes de la Moncloa, Loapas,
reconversions industrials ferotges, a València sortien els blaveros i el PSOE i
el PP rebaixaven les pretensions de País. A Catalunya governava CDC i durant 23
anys manteníem l?esperança de veure al poder un govern d?esquerres que reconduís
la situació i tornés a situar les coses al lloc d?on no havien d?haver sortit mai.

Escollim un President que reclama poder per a Catalunya, recolzat
per uns partits que feien el mateix. Volien un nou Estatut que comportés reequilibrar
les finances, volien una Nació, en definitiva volien governar-nos des de la Plaça
Sant Jaume sense la cotilla de l?Estat. Tot molt clar i meridià. El poble va respondre
obertament, ens vàrem entusiasmar amb el projecte d?Estatut del 30 de setembre.
Però ens han decebut, el President i els Partits, no cal repetir a on ens han portat,
tothom ho coneix sobrerament (una nova interrupció). Això ens ha passat aquests
darrers anys, tot plegat ha representat una important decepció per una part molt
significativa de ciutadans de Catalunya.

Ara, amb el nou Govern, les coses han anat a pitjor. Ells,
ens volen fer veure blanca una cosa que és negra, i per aquí ja no hi podem passar.

És obscè negar la privatització de la sanitat, l?ensenyament
no aixecarà cap fins que hagin fracassat més d?una generació de catalans, la protecció
de l?entorn depèn més de la voluntat de fer urbanitzacions que no pas d?un interès
real de protegir el nostre malmenat paisatge, i ara per acabar-ho d?adobar ens volen
fer passar bou per bèstia grossa amb el tema de l?hora de castellà. Faran un decret
per vestir el decret del Govern central, ja només ens faltava això per tornar a
veure una altra interrupció en la nostra vida.

En portem massa d?interrupcions o reconduccions de la nostra
voluntat, com perquè ara hàgim de tornar a baixar el cap per fer cas a un Govern
que vol tornar a posar-nos el morrió. Cosa que ve a ser com el bromur d?abans, però
ara ja no ens hi juguem una masturbació més o menys, ens hi juguem el futur del
nostre País i la seva Llengua.

Ens han posat el morrió, ara no toca parlar de la nostra reivindicació Nacional, ho diuen ells, no nosaltres, que quedi clar. Però si que seguirem parlant de les seves coses. El País segueix funcionant cada dia. Ens llevem, treballem, pensem, escoltem i per damunt de tot seguim opinant.

Entre les coses que ens convé explicar, el cos ens ho demana, hi ha les contradiccions d?alguns dels personatges amb càrrec polític més important d?ençà la constitució del nou Govern.

Alguna de les seves frases predilectes sempre inclou els mots sostenible, energies alternatives i política social. Li hem escoltat i llegit en múltiples ocasions i en va fer bandera durant la darrera campanya electoral. S?ha presentat, ell o algun representant seu, a moltes manifestacions i actes públics que tractaven sobre les problemàtiques més importants pel nostre territori i la seva gent. En definitiva un model dialèctic perfecte per intentar esgarrapar vots en les capes més sensibles de la societat.

Ara, però, les coses han canviat radicalment. Ja hi ha govern, és de coalició (la cosa del tripartit no els hi agrada recordar-ho) i han pactat un programa entre tots tres.

Aquest programa té un contingut molt direccionat a servir les persones, les polítiques d?igualtat, la producció, les noves tecnologies, la cultura etc. Però té també algunes pedres a la sabata del nostre personatge. Quart cinturo, línia de molt alta tensió, el TGV, els parcs eòlics etc. (no esmento Bracons ja que aquesta pedra ja no li fa gens de nosa)

Deia, que el programa de Govern contempla també aquestes qüestions i pel que sembla no hi haurà cap problema per aprovar tots i cada un dels projectes que han de permetre la seva execució. No ho dic jo, ho ha dit el President després de fer el pacte de Govern.

Què en farem de la promesa de no pactar amb els que defensin el quart cinturó? Què en direm de la línia de molt alta tensió? Estem d?acord amb el TGV o seguirem defensant el tren convencional i d?ample europeu? Jo crec que la cosa acabarà com el tema Nacional, millor no parlar-ne no fos que el President s?emprenyés, en tot cas aconseguir algun petit retoc, algun talús més o algun petit canvi d?itinerari. Tot pot quedar justificat a canvi de ser al Govern. Les paraules se les emporta el vent, encara que el poble no oblida.

De tota manera hi ha coses que cal reconèixer, ha parlat molt clar de les mancances d?efectius dels Mossos d?Esquadra arreu de Catalunya. Ha parlat clar però, també podia haver dit alguna cosa en el moment del desplegament a Barcelona, o no? Molts varen intuir i més tard constatar, que aquest desplegament deixaria les Comarques sense efectius. On era ell? Segurament pensant en sostenible, energies alternatives i polítiques socials i en no perdre el pas del futur govern, el Govern de les seves contradiccions, és clar.