3 d’octubre de 2017
El 3 d’Octubre de 2017 vàrem aconseguir aplegar al carrer milers i milers de persones per fer front a la repressió i reivindicar el dia 1. Uns dies que varen forçar al Borbó a sortir per la tele i amenaçar al poble català i als seus dirigents. Amenaça que va donar el tret de sortida a totes les decisions que successivament es prengueren durant la resta del mes. Dies d’esperança primer i de sorpresa immensa després, per declarar i deixar en suspens la Declaració que tan esperàvem, fins que, el 27 del mateix mes, al Parlament, és va escenificar la Declaració amb signatures de tot déu i unes cares de circumstancies que eren presagi clar del que després vindria. El que va venir a continuació ja ho sabem tots. Peu al coll, presó, judici farsa, sentència llargament anunciada i molta innocència vers tot plegat per part nostre. El 3 d’Octubre és i seguirà sent una referència pel poble català, per tot el poble català. Referència del que podem fer si actuem i decidim plegats cap on volem anar i amb qui hi volem anar. Però molt em temo que això, ara mateix, és més la voluntat del poble que un objectiu damunt la taula dels nostres dirigents.