Entre probable i possible
Deia, jo, dies enrere que el 28 de desembre tindríem sentència del Constitucional i nou finançament del Govern d’Espanya.
Em vaig equivocar de mig a mig. No hi ha sentència. Però si que hi ha indicis més clars, si fins ara no era així, d’un probable finançament que ens arribarà possiblement abans del 31, o no, molt retallat i amb la maquina d’anivellar consolidada definitivament.
Anivellar entre 15 com fins ara, però amb la variant 2008.
No han servit de res les discussions estatutàries, ni les votacions de poble i parlaments, no ha reeixit l’esperança del canvi per Catalunya.
Ni els que volíem l’estatut del 30 de setembre, ni els que el varen retallar (PSC-PSOE i CiU) en contra del País, estarem satisfets de tot plegat. Com sempre Madrid ens torna a dir que nosaltres solament som una autonomia, com les altres 14, i que deixem de banda totes les nostres aspiracions nacionals. Fareu el que mana la Constitució, sereu solidaris, treballareu per nosaltres, com fins ara, i de cap manera obtindreu res del que històricament us pertany. Sou a Espanya i aquí us mantindreu.
Així estem i així continuarem mentre el poble de Catalunya no reaccioni i es revolti contra el govern espanyol fent seguir al govern català. Si no ho fem així, seguirem mendicant, agenollats, davant els governs centrals, de qualsevol color.
El nostre govern ha de veure clar que el poble vol altra cosa. Sempre que aconseguim canviar el govern català és clar.
Les darreres apropiacions del President Macià per part del President actual, fan més evident que cal un canvi de govern. No podem jutjar al franquisme i ara parlen de Macià, quina barra.