Totxanes, totxos i maons

Fa una estona a l’FNAC de la plaça de Catalunya he estat testimoni d’un fet insòlit que no em resisteixo d’explicar aquí per si l’exemple s’escampa: a l’hora d’anar a pagar m’ha atès una caixera amb la cara i la pell netes!

Quan parlo de cara i pell netes vull dir que no se li veia cap tatuatge per enlloc, ni duia cap “pírcing” a la llengua, al nas, als llavis, a les celles, al coll, a la pitrera o a cap dels altres llocs on ara està de moda clavar-se ferralla sense tenir en compte la impressió que pot fer en una altra persona la contemplació d’una carn perforada sense cap raó aparent. 

Pel que fa a arracades la noia en portava unes de molt discretes. Una a cada banda i en el forat que pertoca: al lòbul de cada orella.  (n’hi ha més)

M’he fixat en la targeta identificativa que duia. Es diu Chus i prometo que la propera vegada que passi per can FNAC miraré si hi és. Encara que tingui la cua més llarga m’esperaré per tornar-la a veure.

Vistos els temps que corren l’espectacle de la normalitat comença a ser “rara avis” i val la pena estimular-la…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!