Totxanes, totxos i maons

Just vint-i-cinc anys després de la seva publicació en vinil Jaume Sisa ha reeditat en format CD "Barcelona Postal", segurament una de les obres més marcianes de la seva àmplia discografia, si no la que més.

Aquesta reedició és una fita més en el procés que el cantant està desenvolupant els darrers temps. Un procés basat en la gradual recuperació dels drets de tots els seus discos de vinil, cosa que li permet anar-los reeditant sota el seu control amb millors condicions tècniques, afegint-hi temes nous o retocant els dissenys de les cobertes per adaptar-los a les mides del disc compacte.  (n’hi ha més)

Si no em descompto, fins ara han passat per aquest procés d’actualització "Orgia" (1971), "Qualsevol nit pot sortir el sol" (1975), "Sisa & Melodrama" (1979), "La màgia de l’estudiant" (1979), "Nit de Sant Joan" (1981), "Roda la música" (1983) i "Transcantautor, última notícia" (1984) que acaba de sortir també ara i sobre el qual diré alguna cosa més endavant d’aquest apunt.

Si no m’erro (**), doncs, per tancar el lot amb tota la discografia de la primera etapa del cantautor galàctic per excel·lència (*) renovada faltarien només "Galeta galàctica" (1976), la monumental "La Catedral" (1977) i "Antaviana" (1985).

"Barcelona Postal" és un disc que va néixer com a producte de la col·laboració entre Jaume Sisa i l’artista Antoni Miralda. Tot i que quan es va fer encara faltaven quatre anys ben bons per allò del "a la ville de… Barsalona" del senyor Samaranch es veu que la tonteria ja començava a escampar-se perquè per aquella època el senyor Miralda va viure una llarga temporada a costa d’un projecte fantabulós que consistia a organitzar unes noces entre l’estàtua de Colom del port de Barcelona i l’Estàtua de la Llibertat de Nova York. Alguns materials d’aquella immensa mona de Pasqua apareixien en les il·lustracions de la carpeta de "Barcelona Postal".

En aquest context Sisa va aplegar tot de cançons d’arreu del món que parlessin de Barcelona i -com va fer uns anys després el mestre Lluís Permanyer en el llibre "Cites i testimonis sobre Barcelona" (La Campana, 1993)- ens va deixar una impagable col·lecció de temes que van de Charles Trénet a Stephen Sondheim passant pel Gato Pérez, Augusto Algueró i Maurice Chevalier amb Barcelona i els seus encants com a tema central.

El conjunt s’obre amb la cançó "Barcelona Postal", l’única que va escriure Jaume Sisa per a l’ocasió. Un tema que conté la que, al meu parer, és la tornada més patillera de tota la seva discografia: "Mira, mira la Ciutat Comtal. / És turística i domèstica. / És una postal".

La carpeta de la versió en vinil va ser un magnífic treball de disseny a càrrec de Miralda impossible de reproduir en el format molt més petit del disc compacte que acaba de sortir. Sabedor d’això Sisa no ha volgut fer un clon de l’original i, en canvi, ha forçat el component d’objecte artístic del disc fent-ne una edició de 1.000 exemplars numerats i signats per Miralda i per ell mateix. A mi m’ha tocat el número 433.

Pel que fa a la reedició de "Transcantautor, última notícia" -que inicialment era un doble LP i ara un sol compacte on hi ha cabut tot el material- la novetat rau en que, alliberat de la servitud d’ordenar les cançons en grups que no superessin la durada de les cares de vinil, Sisa ha pogut ordenar les cançons tal com pretenia de bon començament.

Aquest disc té importància perquè va ser el testament que ens va deixar l’altre Noi del Poble Sec quan el 1984 va decidir canviar de residència i buscar-se la vida a Madrid. Allí, ja ho sabem, va convertir-se en Ricardo Solfa, El Viajante, Armando Llamado o Ventura Mestres, segons li convenia en cada cas però, a fi de comptes, tinc la impressió que als "madriles" el nostre home va fer, com es diu vulgarment, molts més badalls que rots.

——————————————————————————————

(*) Repassant tots els meus discos de vinil de Sisa per preparar aquest apunt m’he trobat amb una dedicatòria que no recordava en el full interior amb lletres i crèdits d’"Orgia" que diu: "Al Joan, per la llibertat galàctica. 1972". La signatura, per cert, és pràcticament idèntica a la que hi ha en l’exemplar de "Barcelona Postal" que acabo de comprar. Home de costums, el mestre Sisa…

(**) (Afegit el 23 d’octubre): Doncs sembla que sí, que m’erro. Un amable correu de l’Olga V. m’informa que "La Catedral" i "Galeta galàctica" es van reeditar sota el control de Jaume Sisa l’any passat. I "Antaviana" el 2005. La raó que em pasessin desapercebudes aquestes novetats és -pel que em diu- que els diaris no es varen fer ressò de la novetat i que tampoc la discogràfica va fer cap mena de publicitat. M’ha faltat temps per anar a can Castelló i, efectivament, els tenien tots tres. Ja tenim, doncs, a l’abast l’obra completa de la primera etapa de Sisa reeditada i endreçada a gust del seu autor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!