“Si hom creu que el problema valencià consisteix en el fet que hi ha una massa de població -els valencianoparlants- que són amatents de la seua llengua i la seua cultura -és a dir, que volen viure en valencià-, però que no tenen clar el nom i la filiació del seu idioma -és a dir, que viuen despistats i equivocats-, aleshores ha errat per complet l’anàlisi de la situació. I és que la realitat és molt distinta: els valencianoparlants -si exceptuem per dalt o per baix un 10% més o menys catalanista que, per la llei electoral feta pel PSOE i AP, no poden tenir representació parlamentària en no arribar al 5% dels vots emesos- se senten profundament espanyols i no tenen cap interès per la promoció i l’ús de la seua llengua”
“(el blaverisme)… no és de cap manera expressió d’algun sentiment identitari valencià diferenciat -diferenciat alhora de l’espanyolisme i del catalanisme-, sinó, per contra, l’expressió pura i dura de l’espanyolisme més ranci…”
Article d’Antoni Defez, professor de la Universitat de Girona, publicat dijous passat a la secció “Diàleg” de l’Avui. El text íntegre el trobareu aquí.
(Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 23 d’octubre)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!