Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Pel Pallars amb “Jo confesso” i Jaume Cabré: Santa Maria de Gerri (i la senyora Ignàsia).
El dissabte 4 d’agost vàrem sortir de Barcelona l’A. i jo en companyia d’uns bons amics amb la intenció de dedicar el dia a visitar un parell d’escenaris del Pallars relacionats amb “Jo confesso”, la magnífica novel·la de Jaume Cabré.
L’objectiu principal de la sortida era la presentació que es feia a les 7 de la tarda a l’església de Sant Pere del Burgal, amb la presència de Cabré però abans teníem la intenció de visitar Santa Maria de Gerri, a Gerri de la Sal, l’església que està present per partida doble a la novel·la. Per una banda com a escenari físic del pelegrinatge de fra Julià de Sau tot buscant un indret on trobar pau i recer per a la seva ànima atribolada, i per l’altra com a tema d’un oli de Modest Urgell que presideix el menjador del pis on viu Adrià Ardèvol i que retrata l’església amb el seu campanar de cadireta de tres pisos il·luminat pel sol que a poc a poc es va ponent darrere del Trespui.
La gran sorpresa, però, la vàrem tenir just en entrar al recinte de l’església quan vàrem trobar-nos amb un taulell amb diversos fullets informatius, estampes i goigs a la Mare de Déu… i presidit per la voluminosa còrpora de la novel·la de Jaume Cabré.
La senyora Ignàsia, la guia que atèn els visitants, en veure que ens cridava l’atenció la presència del llibre ens va dir que era el seu exemplar i que el tenia allí per si algú el volia consultar. Que l’havia llegit feia molt poc i que estava entusiasmada.
Quan li vàrem comentar que nosaltres també havíem llegit “Jo confesso” i que per aquest motiu precisament havíem volgut visitar Santa Maria de Gerri de camí cap a l’acte de presentació al Burgal que es feia aquell mateix vespre amb presència de Jaume Cabré la senyora Ignàsia ens va explicar que el que més la va emocionar de la novel·la és que l’habitació de la pensió on fan nit al poble Adrià i Sara -i des del balcó de la qual contemplen Santa Maria de Gerri amb la mateixa llum ponent del quadre d’Urgell– és just a la casa del costat on ella viu.
“Casa meva és aquella de la persiana blanca, la veuen?”, ens indicava des de l’atri. “I la pensió era a la finestra del costat, on ara hi ha les persianes verdes. No es poden imaginar la il·lusió que ara em fa obrir la finestra i trobar-me amb el meu Modest Urgell”.
Després ens va demanar si podíem emportar-nos el seu exemplar de “Jo confesso” perquè Jaume Cabré hi estampés una dedicatòria alhora que ens demanava que li féssim saber que li faria molta il·lusió si alguna vegada es decidia a visitar l’església de Gerri de la Sal.
També ens va donar un obrecartes daurat amb la imatge de Santa Maria de Gerri al mànec perquè li féssim arribar a l’autor: “Ja que l’Adrià no vol deixar d’escriure a mà i de rebre cartes per correu ordinari aquest obrecartes li serà de molta utilitat”, ens va dir. I així mateix li ho vàrem explicar unes hores més tard, sota el plugim del Burgal, a l’amic Jaume i a la Margarida, la seva muller, que es feien creus de tanta fidelitat i estima al llibre.
“I com li tornarem, quan estigui signat?”, li vaig dir. “No es preocupin. Quan passin de tornada me’l deixen en el bar de la carretera. Diguin que és per la Ignàsia, la guia de Santa Maria, i ja m’arribarà”.
I així mateix ho vàrem fer.
(Per què recórrer a la ficció quan la realitat ens posa a l’abast històries tan precioses com aquesta, no ho creieu?)
(Continua aquí)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc 76 anys, tota la vida he estat un lector, sempre procuro fer una fitxa del que he llegit, quan em vaig jubilar, la meva dona, em va dir no compris més llibres ja no sé on posar-los. Així vaig anar tirant de biblioteca. Fins que un conegut d’un club de lectura em va recomanar JO CONFESSO, la meva dona me’l va regalar. Des de el 2012 l’he llegit 6 vegades. És el meu llibre preferit.
Un esclat d’erudició humanística, d’història, de religió, de sensibilitat davant les arts, de la condició humana en general, i una reflexió sobre la complexitat del mal.