Totxanes, totxos i maons

Ho he escrit aquí diverses vegades. També en alguna altra plataforma pública a la que hi tinc accés. I si tot va bé ho continuaré escrivint sempre que en tingui ocasió: “Quiet”, el llibre de Màrius Serra en el que ens parla d’en Llullu, el seu fill de 9 anys afectat d’una severa paràl·lisi cerebral, és un dels llibres més recomanables i estremidors dels que s’han publicat a casa nostra en els darrers temps. Literatura de la bona. Vida de veritat.

I ara el cervell incansable de Màrius Serra ha posat en marxa una nova acció: una lectura-concert benèfic a la Sala 1 de l’Auditori de Barcelona el diumenge 14 de juny a les 8 del vespre amb l’objectiu de recaptar fons per les Fundacions Nexe (vegeu aquí) i Guimbarda (vegeu aquí), dedicades a l’atenció als pluridiscapacitats.  (n’hi ha més)

L’acte -d’un parell d’hores de durada- s’estructurarà al voltant de lectures de fragments escollits de “Quiet” amb les quals s’alternaran actuacions musicals i teatrals. Els noms que ara com ara figuren en el programa són de primer nivell: El Tricle, Quimi Portet, Els Pets, Joan Miquel Oliver, Gossos, Albert Om, Nina, Pep Bou, Queco Novell, Carles Capdevila, Oriol Izquierdo… i l’anunci d’un impagable duet entre Pau Riba i l’actor Sergi López que cantaran/interpretaran una versió de “L’home estàtic”, un tema que els lectors de Màrius Serra ja saben que a “Quiet” té un protagonisme molt especial.

Les entrades -a 30 euros- es poden adquirir a través del Telentrada de Caixa Catalunya. Hi ha també una Fila Zero perquè els qui no puguin ser presents a l’Auditori però desitgin adherir-s’hi puguin fer les seves aportacions econòmiques.

El dia a dia d’aquest esplèndid projecte el podeu anar seguint en el Bloc “Mou-te pels Quiets” (vegeu aquí). El trobareu instal·lat en la columna “Els meus enllaços” que trobareu a la dreta de les vostres pantalles.

L’A. i jo, és clar, ja ens hi hem apuntat i des d’aquí convido a la gent que habitualment segueix aquestes Totxanes i mira de fer cas d’algunes de les coses que s’hi diuen que s’adhereixi a aquesta magnífica iniciativa en favor de la gent que treballa pels discapacitats.
 
Algú em pot retreure que l’apunt d’avui -carregat de negretes per capturar l’atenció dels passavolants- és un espot publicitari no gens dissimulat. És veritat. I no me’n penedeixo gens. Poques vegades he estat tan convençut com ara de proclamar als quatre vents una causa tan justa, tan ennoblidora…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!