Totxanes, totxos i maons

Ja fa temps que segueixo els articles de la Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) -i també, no cal dir-ho, la seva magnífica novel·la de debut “Primavera, estiu, etcètera” (editada per La Magrana)- i trobo que cada vegada m’agrada més la treballada senzillesa, la frescor i l’espontaneïtat dels seus textos. La seva manera d’enfocar els temes i l’extrema facilitat comunicativa amb què arriben al lector.

Un cas molt similar, d’altra banda, al de la Tina Vallès (Barcelona, 1976). Una altra de les autores que segueixo amb fidelitat. La Tina és una miniaturista esplèndida que domina com pocs el foli i mig, la mida ideal per fer literatura en un Bloc. Ens ho ha va demostrar fa uns quants anys en el seu mític “L’aeroplà del Raval” (convertit en llibre el 2006) i ara continua des de “Ganxet sota les pedres”, un Bloc (vegeu-lo aquí) que puja de nivell a cada nou apunt que hi penja i que em fa pensar que a l’autora el canvi de pis, arribar als 35, la doble maternitat i el complement d’aquell pobre gat sant i màrtir que li fa companyia des de fa més de deu anys li han sentat de meravella.

Fa uns mesos els lectors d’aquestes Totxanes van tenir informació matinera i de primera mà (vegeu-la aquí) sobre “Maic”, el segon llibre de Tina Vallès (editat per Baula), al meu parer una de les tres propostes més importants en català d’aquest sant Jordi (vegeu aquí). No m’allargaré, doncs, més per aquesta banda: tot el que havia de dir ho trobareu en els enllaços que us proposo.

És indiscutible que la literatura catalana està en un nivell perfectament equiparable al de qualsevol de les grans literatures del món. Venim d’un passat que ens honora, tenim un present que ens enorgulleix i, sobretot, davant nostre es planteja un relleu brillant i engrescador.