Totxanes, totxos i maons

Ja es ben certa la dita aquella que diu que de vegades el llegir ens destorba l’escriure i que altres vegades és l’escriure qui ens fa ajornar el plaer de la bona lectura. I si entremig s’hi barreja la música, la cosa encara es complica més.

Si més no, això és el que m’ha passat en els darrers dies: he tingut aquestes Totxanes un pèl abandonades perquè he estat abduït per…  (n’hi ha més)

… per la lectura de “Victus”, la darrera novel·la d’Albert Sánchez Piñol -600 pàgines que he llegit un parell de vegades-, i en acabar aquesta feina (ben plaent, val a dir) he hagut de dedicar un temps addicional a escriure el meu comentari sobre el llibre que des de fa unes hores està penjat a Vilaweb i podeu llegir tots plegats.

Si vull posar-me una mica al dia he de parlar de les dues agradables cites de la setmana passada que, a més a més, varen coincidir en un mateix dia: el dimecres.

Per una banda al migdia vaig participar en un espai del programa “Para todos la 2”, del segon canal de TVE, dedicat als 50 anys dels Beatles i, per l’altra, a l’hora de sopar vaig compartir taula, estovalles i àpat amb unes quantes persones interessants.

Anem per parts:

De la tertúlia televisada us recordo que ja en vaig parlar dies enrere aquí i que si us fa gràcia veure com van anar els vint minuts que s’hi varen dedicar al tema podeu entrar aquí. No cal dir que m’ho vaig passar bomba fent de iaio enmig de tota la colla de contertulians jovencells.

A la nit vaig prendre part en un sopar literari al restaurant Semproniana al voltant de la figura de Jordi Llavina i, molt especialment, arran del seu magnífic llibre de poesia “Vetlla”. El sopar forma part, pel que em van dir, d’un programa de trobades gastronòmiques amb escriptors i escriptores de casa nostra organitzat per dues dones que, posades l’una al costat de l’altra, apleguen tres ADES: ADA Castells i ADA ParellADA. Escriptora i crítica literària la primera i cuinera de prestigiosa nissaga reconvertida recentment en novel·lista la segona. Al voltant de la taula aquella nit ens acostàvem a la vintena de persones.

Llavina, home tocat pel do de la conversa, ens va explicar mil detalls i anècdotes, no només del seu llibre sinó de les moltes coses amb què va repartint les seves energies i ganes de viure.

Aquell dia precisament el teníem força eufòric ja que acabava de posar el punt final a la redacció de la seva primera novel·la i portava els fulls sortits de la impressora amb una enquadernació nova de trinca. Ens va llegir alguns fragments i ens va explicar amb una mica de detall de què va la història que ha volgut explicar. Tot secret, de moment.

I per acabar-ho d’adobar abans d’ahir vaig comprar “Vostè és aquí”, el nou treball d’Antònia Font que requereix una estona d’atenció. El mateix dic de “La fi del món”, l’últim disc dels “MiNE!” summament prometedor.

Arxivat ja “Victus”, de feina, no me’n falta.

Fins aviat!