Totxanes, totxos i maons

No és home de grans efusions o de moltes paraules però cada vegada que ens trobem i podem xerrar una estona sento que s’activa de manera espontània un corrent de simpatia recíproca que estic segur que ni a ell ni a mi ens passa amb gaires persones més.

Per acabar-ho d’adobar, avui hem parlat d’un assumpte íntimament relacionat amb la seva professió de dissenyador: les famílies tipogràfiques. No m’han calgut grans preparatius per disparar el seu entusiasme. Amb una petita incitació per la meva banda n’hi ha hagut prou: li he demanat que em parlés de quines són al seu parer les millors famílies tipogràfiques.  (n’hi ha més)

La reacció ha estat instantània: ha posat els ulls en blanc, un ampli somrís li ha il·luminat el rostre, amb la llengua ha fet una ràpida repassada a banda i banda del seu poblat bigoti i ha començat a parlar-me a raig de la Times, la Bodoni, la Futura, la Garamond, l’Helvètica -“oh, l’Helvètica!”, exclamava amb unció gairebé religiosa- i altres famílias tipogràfiques que omplen de signes la nostra quotidianitat i que atresoren, encara que no sempre ens n’adonem, un considerable potencial estètic i comunicatiu dintre seu.

A mitja conversa m’adono que l’estic escoltant amb profunda atenció i amb un rictus de placidesa al rostre perquè, de fet, no sé si m’interessa més allò que m’està dient o la manera com m’ho transmet.

Una trucada al seu mòbil trenca la màgia del moment i hem d’enllestir perquè es veu que comença a fer tard a la seva següent cita. Quan marxa m’anoto algun títol de llibre que m’ha esmentat i que he retingut en la memòria i em conjuro a ampliar la cerca per internet. Sigui com sigui el resultat final, d’una cosa estic ben segur: des d’avui la meva mirada sobre les lletres amb què estan confegits els llibres, els diaris, els anuncis i altres artefactes comunicatius amb els quals em relaciono de manera habitual serà diferent.

Encara no fa una setmana escrivia (vegeu aquí) que després de complir els seixanta havia de ser extremament curós en la selecció de les meves activitats i pols d’atenció dels propers anys, ja que tinc molta més vida darrere meu de la que em queda per endavant.

Tot i això penso, per exemple, en aquell professor de matemàtiques amb qui, aviat farà trenta anys, vaig fer una gran amistat atret per la manera com em parlava dels nombres i de les seves lleis internes i gràcies al qual em sento especialment atret per tots els llibres que miren d’acostar les matemàtiques als profans.

I lamento amargament que no em quedin per endavant seixanta anys més de força física i lucidesa mental per fer-me càrrec en una mínima proporció de les immenses meravelles que ens envolten i que ens estan esperant perquè les estudiem i les fem nostres.

Times… Bodoni… Helvètica… Futura… Garamond…
¿No la sentiu, la música?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!