Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

* Sobre Espanya: “La bibliografia sobre què és Espanya, què queda d’Espanya, què significa ser espanyol, quina és l’essència de la nació espanyola, ompliria aquesta casa deu o vint vegades. Ja fa segles que dubten i que s’ho plantegen. Els que no hem fet la reflexió prou profunda i prou ben feta som nosaltres.” (pàg. 86)

* Sobre la llengua: “Per a nosaltres, el més important és mantindre aquells elements que donen consistència a la possibilitat d’afirmar-nos com a país, com a nació, com a alguna cosa nacionalment diferent de la nació espanyola. I això, en el nostre cas, és fonamentalment la llengua. Hem de mantindre la llengua. Tot el que perdem en el terreny lingüístic són possibilitats que perdem en el terreny de la conservació de la pròpia identitat nacional.” (pàg. 90)   (n’hi ha més)

* Sobre la llengua i el poder: “Cal un poder polític suficient per mantindre una llengua i una identitat. El que ara té Catalunya, per exemple, jo no crec que siga un poder suficient, però ofereix moltes més possibilitats de les que efectivament són aprofitades. En general, el poder polític avui existent a Catalunya (i a les Illes Balears, i al País Valencià), té moltes més possibilitats d’exercici, fins i tot en el terreny de la llengua, de les que són efectivament -no teòricament- aprofitades.” (pàgs. 90-91)

* Sobre la llengua a Catalunya: “A Catalunya, l’exercici del poder polític no va contra la llengua, però tampoc no s’està fent servir per consolidar, reforçar i estendre el català. El poder polític, a Catalunya, podria fer moltíssim més del que fa. I segueixen obsedits a no donar motius als espanyols perquè puguen dir que a Catalunya es promociona el català i es margina el castellà, quan és evident que una llengua no es pot consolidar, no pot ocupar de manera decisiva un espai, sense al seu torn desplaçar una altra llengua. (…) Si el català vol ocupar el seu territori natural, ha de desplaçar el castellà, necessàriament.” (pàgs. 91-92)

* Sobre el finançament i la sobirania: “Em sembla molt significatiu, i molt alarmant, l’aclaparador domini que, durant els últims mesos però també des de fa anys, ha tingut i està tenint el tema financer en tot el debat políticonacional a Catalunya. El futur del país, la consistència i la perduració de la nació catalana, no depèn de si la Generalitat negocia uns milions d’euros més o menys pel nou finançament. I en canvi tots els polítics dits catalanistes sembla que és en l’única cosa en què pensen. Navarra té una quasisobirania fiscal, i això no ha produït ni ha consolidat cap nacionalisme navarrès.” (pàg. 96)

* Sobre l’antiamericanisme: “Algú pot no estar d’acord amb l’explotació capitalista brutal de la Xina, amb el seu sistema penitenciari cruel, amb el fet que executen cada any vuit mil o deu mil persones, amb aquell règim repressiu i terrorífic, amb l’abisme entre la ciutat i el camp, però no dirà mai que és antixinès. Ara bé, el que està en desacord amb determinats aspectes de la política o la societat americana, diu que és antiamericà.” (pàgs. 115-116)

* Sobre l’Àfrica postcolonial: “Per a mi, l’Àfrica postcolonial és un dels casos més paradigmàtics del poder destructiu de les ideologies. De les ideologies que construeixen un ideal i que el volen aplicar a qualsevol preu: allà on no toca, quan no toca i com no toca. I sense pensar que un sistema polític ha d’estar al servei del benestar dels ciutadans. En tot aquest desastre, els europeus també hem estat igual de canalles. Hem deixat que ho destruiren tot tranquil·lament, i ningú protesta. La gran tragèdia de la humanitat dels últims 40 o 50 anys ha estat, i és, l’Àfrica. Però a ningú no l’importa.”  (pàg. 127) 

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!