Totxanes, totxos i maons

Com cada any quan s’acosta el 31 de desembre començo a preparar els rituals de tancament d’exercici que en el meu cas són el canvi d’agenda -amb el trasllat de totes les anotacions d’un any a l’altre- i el resum per a l’arxiu de tot el que ha donat de si el 2009. En música, en literatura i en esdeveniments diversos de caire general i particular.

En aquest darrer apartat els fets més importants fins avui han estat el seixantè aniversari de l’A., la ruta Piero della Francesca que vàrem fer per la Toscana i la malaltia de mon pare. Els dos primers catalogables en el capítol dels records feliços. El darrer en el de les garrotades, és clar.

En aquestes Totxanes he deixat constància dels tres esdeveniments esmentats amb intensitats diverses i, per tant, els seus seguidors fidels ja saben més o menys de què parlo.

De tota manera, si entre aquests tres hagués d’elegir el record feliç de 2009 em decantaria per la ruta que l’A. i jo vàrem fer a primers d’octubre per Arezzo, Monterchi i Sansepolcro (Toscana) tot seguint l’obra de Piero della Francesca.

I si se’m demanés d’afinar més encara i triar l’instant inoblidable d’aquest viatge em quedaria sense cap mena de dubte en la contemplació de la Madonna del Parto en la penombra subtil i encisadora d’una aula de l’antiga escola del petit poblet de Monterchi consagrada ara de manera exclusiva a l’exposició d’aquesta meravellosa pintura al fresc.

Curiosament en els darrers dies han arribat a les meves mans tres publicacions diferents en les quals s’hi fan referències a la vida i l’obra de Piero della Francesca, aquest artista nascut a Sansepolcro l’any 1416 i mort a la mateixa localitat el 1492, el mateix any que Roderic de Borja va ser elegit Papa amb el nom d’Alexandre VI.

En l’apunt de demà m’hi referiré de manera més concreta.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!