“Uns quants dies fora de Catalunya m’han servit per estar-ne encara molt més segur del que ja ho estava: que cap culpa o causa del que ens passa hem de buscar-la en cap altre lloc que no sigui a casa, ni en ningú que no siguem nosaltres. Cadascú és responsable del seu destí…”
(n’hi ha més)
“… individualment i col·lectivament. Països que ho tenien molt pitjor que nosaltres, països sense història, ni gaires morts, ni lliçons fonamentals, ni bagatge, feren un esforç titànic per abolir el reialme de les tenebres i de la fosca, per trobar un camí i per seguir-lo joiosament fidels, obstinadament feliços. Un esforç titànic, i en cadascuna de llurs gestes l’ombra de Déu s’hi enjogassava. No hi ha pretext ni excusa ni culpa que sigui dels altres. Voluntat i destí són una sola cosa.”
“Viatge de noces” (Edicions Acontravent), Salvador Sostres. Pàgs. 62 i 63.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!