Totxanes, totxos i maons

Reconec que li he trobat el gust, a la moda dels “lipdubs”. Aquesta espècie d’“Escala en hi-fi” (pregunteu als vostres majors què és això, pregunteu…) en perpetu moviment i carregat de personal alegre, belluguet i (ai…) adorablement jove em carrega les piles cosa de no dir.

Ja en comença a haver-hi una bona pila, de “lipdubs” fets a casa nostra. I ahir mateix vàrem conèixer la darrera perla de la col·lecció: el que es va enregistrar a Vic fa tot just una setmana.  (n’hi ha més)

Gràcies als quasi sis mil participants que va aplegar sembla que aquest clam multitudinari en favor de la independència en formar de “lipdub” vigatà és el rècord mundial de l’especialitat. He de confessar, però, que això ni m’emociona gaire ni sol durar molt de temps i que per l’únic que serveix -i en aquest cas ens ha de ser summament útil- és per donar-li un plus de rellevància a l’hora de la seva difusió arreu del món a través de la xarxa.

Val la pena contemplar el resultat perquè els ha quedat molt bé. La tria de la música –“La flama”, d’Obrint Pas en la versió del disc de 2004, no del directe- és encertadíssima i la idea d’aplegar en un recorregut molt concret dels carrers de Vic totes les entitats de cultura popular de la comarca dóna al conjunt una imatge que demostra que quan hi ha voluntat comuna -aquella “flama de tot un poble en moviment”, que pregona la cançó- el “bon vent i barca nova” (si cal ja els ho tradueixo: “con su pan se lo coman”) que hem de plantificar als morros d’Espanya no està gaire llunyà.

Per si You Tube fes figa l’enllaç directe el teniu aquí. I, just aquí sota, el resultat. Gaudiu-lo… i que corri!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!