Totxanes, totxos i maons

Aprofito aquests dies de lleure per llegir i, potser per allò que diu el títol del “capricho” de Goya sobre els monstres que de vegades apareixen quan l’atenció es relaxa, m’he sorprès a mi mateix associant la figura de Lisa Simpson amb la de Bernadette Soubirous, la nena vident de Lourdes protagonista de la novel·la de Pep Coll que va guanyar el darrer premi Sant Jordi.

Ben mirat no hi ha gaire relació entre la nena saberuda i assenyada de la sèrie americana i el personatge fràgil, manipulable i malaltís que ens dibuixa Pep Coll a “Les senyoretes de Lourdes”.

Bernadette Soubirous i Lisa Simpson… Qui controla les trapelleries del subconscient?  (n’hi ha més) 

També he aprofitat per llegir “Créixer amb Poe”, de la M. Pilar Gil, la meva lectora de l’altra banda de l’oceà (vegeu aquí), i en aquest cas he de dir que  durant tota la lectura anava sonant dintre meu la cançó “Escrito con sal y brea” de les meves estimadíssimes Vainica Doble.

En aquest cas l’associació d’idees té una mica més sentit ja que l’element que dispara l’acció de la novel·la prové d’una lectura de les aventures d’Arthur Gordon Pym, d’Edgar Allan Poe, que fa el protagonista. I al final de la seva cançó les Vainiques esmenten Gordon Pym:

Escrito con sal y brea (del disc “El eslabón perdido”, 1980) (*)

^{(A Rudyard Kipling, R.L.Stevenson, Melville, Conrad, Coleridge y Alan Poe)}
El mar se está muriendo y arroja piedras. / Se descomponen sus aguas negras. / Escupe espumarajos amarillentos, / algas podridas y peces muertos. / Lanza un suspiro profundo / ola gigante que todo lo asola y convierte en sal. / Se muere el mar, se acaba el mundo.
El holandés errante clama anhelante / por su fin rotundo, su fin total. / Descanse en paz de su infortunio. / Al blanco albatros del viejo marinero / ya le es inútil su buen agüero. / El loro de John Silver grita: ¡La nada! / Graznido fútil, adiós postrero. /  Embarrancada entre ruinas, abandonada, / halla la muerte Moby Dick. / Que triste fin, que mala suerte.
En un almacén destartalado, / envuelto en plástico y papel mojado, / yace Lord Jim. / Y junto a él / Arturo Gordon Pym.

—————————————————————————————–

NOTA: Ja avanço que entre les recomanacions de llibres i discos per Sant Jordi que, com l’any passat (vegeu aquí, aquí i també aquí), penjaré en aquest Bloc uns dies abans del 23 d’abril hi figuraran tant el llibre de Pep Coll com el de M. Pilar Gil.

—————————————————————————————–

(*) Si la gent de GoEar no ens fa la pirula podeu escoltar aquesta meravella fent clik aquí o activant la imatge que hauria d’aparèixer per aquí sota. La cançó té una segona part -“Coloniales y ultramarinos”- que tampoc us heu de deixar perdre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!