Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
L’any 1970 es va publicar un disc que avui ja és considerat un clàssic: “Why?”, de Màquina!, grup aleshores etiquetat com de “rock progressiu”.
Després de dos discos “singles” apareguts l’any anterior, “Why?” va ser el primer disc de llarga durada del grup. Amb una portada difícilment oblidable –dissenyada per Jordi Batiste— el disc s’obria amb “I believe”, un tema extraordinari de Josep Maria París, el guitarrista del grup.
Després continuava amb “Why?”, un tema de gairebé vint-i-cinc minuts dividit en dues parts –solució inevitable en l’època dels vinils per passar de la cara A a la cara B— interpretat pel grup al complet (és a dir, amb Jordi Batiste com a cantant) i acabava amb els tres minuts i mig de “Let me be born”.
“I believe” és una improvisació de quatre minuts i onze segons feta per Josep Maria París amb l’acompanyament de Josep Maria Vilaseca “Tapi” (mort el 1996), a la bateria, “Luigi” Cabanach, al baix, i Enric Herrera al piano i l’orgue. Mira que l’he escoltat dotzenes i dotzenes de vegades i mai em canso de tornar-hi. De vegades em centro en el toc enormement expressiu de París a la guitarra (com la fa gemegar!), però en altres ocasions segueixo el baix d’en Cabanach, els timbals del “Tapi” o el doble teclat del mestre Herrera. I, creieu-me: sempre en surto tocat.
Avui he trobat per You Tube la cançó il·lustrada amb unes quantes imatges del grup d’aquella època. Si us hi fixeu veureu que en algunes fotografies hi surt també Oriol Regàs (abillat amb un fulard), l’home que va fer costat a Màquina! en els seus inicis i que va organitzar entre octubre i desembre de 1970 el Primer (i únic) Festival Permanent de Música Progressiva al Saló Iris de Barcelona.
En les seves memòries (“Los años divinos”, Destino, 2010) Oriol Regàs parla de Màquina! i dedica un apartat especial a Josep Maria París: “Sólo he mantenido contacto ocasional con París, un personaje singular, de vida retirada, ayunos interminables y filosofía cerrada, pero con una sensibilidad en sus dedos que lo convierte en el mejor guitarrista de su generación.”
Atenció, doncs. Tanqueu els ulls i disposeu-vos a volar. Comença “I believe”:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’has il.lustrat enormement, pensava que el tema era d’en Max Sunyer. El tinc clavat al cervell i justament he recordat la melodia fa dies, després de potser 25 o 30 de no sentir-la. Tocant la guitarra em va sortir. Li vaig dir a l’amic meloman de referència i va arribar fins al disc Babel del Max que la tradueix al català.
Tens raó que l’expressivitat del fuzz d’en París és sublim i captivadora l’atmosfera, desgarradora. Una base que recorda al jazz de Bill Evans i una guitarra amb el millor sustain i fuzz que recordo.
Una joia!
Hola,
Algú sap on es pot trobar l’actuació “I believe” i “Improvisació” (1969 – 1970) del grup Màquina! als arxius de TVE??? No el trobo als arxius de TVE i això que he estat cercant programes de l’època ni als especials realitzats per la cadena. Segons crec es va emetre un especial de 50 aniversari l’any 2006 (així surt al vídeo de més amunt), crec que a part de la melodia irrepetible “I believe” (la guitarra que plora), apareix, al vídeo de YouTube: “Repaso a la música progresiva española”: https://www.youtube.com/watch?v=1Db3DNsvXqM (minut 8), l’impressionant tema Improvisació (1969), que està gravada al mateix plató de TVE, amb els membres de la formació: Enric Herrera, Josep M. París, Lluis Cabanach i Josep M. Vilaseca (Tapi). Un grup espectacular i formació irrepetible!!
Hola, algú sap on és l’actuació completa de Màquina! als arxius de TVE?
També hi ha una actuació del grup: Repàs a la música progressiva espanyola (minut 8): https://www.youtube.com/watch?v=0skVwLo11YI, cançó que està gravada al mateix plató de TVE, cançó titulada: Improvisació ( 1969), amb Enric Herrera, Josep M. París, Lluís Cabanach i Josep M. Vilaseca (Tapi). Fabulós grup i irrepetible actuació!!