Totxanes, totxos i maons

Si tot es desenvolupa segons les previsions i res no ho esguerra, demà a aquestes hores estaré xerrant amb Jaume Cabré a propòsit de la seva nova novel·la “Jo confesso” -que a mi (vegeu aquí) m’ha agradat molt- en un acte públic que ha organitzat Òmnium Cultural.

Les dades concretes de la trobada les trobareu en el document que he penjat al final d’aquest apunt. Per si us fa mandra obrir-lo us avanço que començarà puntualment a dos quarts de vuit de la tarda, que es farà a la seu barcelonina de l’entitat, al número 276 del carrer Diputació, i que l’accés serà lliure amb l’única limitació, suposo, que imposi la capacitat de la sala d’actes.

No cal dir que ja he preparat la bateria de preguntes que tinc previst de formular al mestre Cabré tot i que, lògicament, no descarto que en el transcurs de la conversa s’obrin temes nous i, per tant, compto que la improvisació també tindrà la seva part de protagonisme.  (n’hi ha més)

Parlarem dels secrets de la cuina d’un llibre tan treballat com aquest (8 anys de gestació), de les primeres reaccions de la crítica i dels lectors, de la idea inicial que va disparar tot el procés creatiu, del Mal, de violins, de víctimes i de botxins, d’indis i cow-boys, dels antecedents de “Viatge d’hivern” i “Les veus del Pamano”, de protagonistes masculins i femenins, de sorpreses finals i, si encara ens queda temps, demanaré a Jaume Cabré que ens faci un menú d’audicions musicals per acompanyar de manera adient la lectura de cada apartat de la novel·la.

Estic convençut que no només ens divertirem sinó que aprendrem un munt de coses amb aquest gran escriptor.

Com diuen ara (pèssimament per cert): “ens veiem”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!