Totxanes, totxos i maons

El dimarts 19 de desembre de 1962 -ahir va fer mig segle- es va celebrar el primer recital dels Setze Jutges. Va ser a la seu del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina) que aleshores estava en el número 27 del carrer Santaló de Barcelona.

L’acte va ser batejat com a “Sessió extraordinària dedicada a la poesia de la Nova Cançó” perquè pugués passar sense gaires entrebancs la censura. Una censura que era molt severa amb coses de caire “popular” com la cançó però que, en canvi, considerava que la poesia era cosa de quatre gats bufanúvols i inofensius.

(n’hi ha més)

Per recordar l’efemèrides just ahir al vespre es va inaugurar una petita però molt interessant exposició al CIC, la institució cultural i educativa que continua la tasca de l’anterior CICF.

La mostra evoca amb documents gràfics aquells heroics començaments i aprofita per retre homenatge a la figura, injustament poc coneguda, de Gonçal Lloveras, metge endocrinòleg, professor de l’escola i promotor d’actes de resistència cultural. Ell va ser l’organitzador de l’acte i a ell li devem la primera aparició d’un concepte que va fer fortuna: la Nova Cançó.

L’exposició es pot veure al CIC (Via Augusta, 205) fins al 31 de gener i, pel que va anunciar el president del Patronat de la Fundació, la sala on es presenta portarà a partir d’ara el nom d’Espai Setze Jutges.

En el transcurs de l’acte inaugural hi va haver un espai per recordar els membres del grup que ja no hi són: Miquel Porter, Delfí Abella, Xavier Elias i, des de fa pocs dies, Enric Barbat. 

L’exposició està francament bé i, per tant, la meva recomanació és que per poc que pugueu us hi deixeu caure una estona. Saber d’on venim és ara més necessari que mai per tenir ben clar on és que volem arribar.