Totxanes, totxos i maons

Deu ser cosa de l’edat que et va tornant cada vegada més amant de les rutines però hi ha una sèrie de fites que solen esdevenir-se entre finals de gener i principis de febrer que en el meu particular calendari anyal de biorritmes m’indiquen que, un cop superat el parèntesi de les festes nadalenques, les rodes de la vida reprenen un nou cicle de dotze mesos.  (n’hi ha més)

Em refereixo, per exemple a la sessió "Anatomia" (vegeu aquí) que vaig tenir l’honor d’estrenar fa quatre anys (vegeu aquí) i que ja ha esdevingut un clàssic, o a l’arribada de les galerades del premi Sant Jordi perquè vagi preparant l’article per al diari, o a l’analítica de després de festes per veure com es porta el colesterol amb mi (o, més exactament, com m’hi porto jo) o a la convocatòria de l’administrador per a la reunió de veïns que aprovarà els comptes i farà el canvi ritual de president.

Ahir, en arribar a casa, podria dir que se’m van acumular de cop els referents. Venia de passar la ITV colesteròlica a cal metge (tot en ordre, la pastilleta diària de Prevencor-10 fa miracles), damunt la taula del despatx m’esperava un sobre gruixut portat per motorista amb les galerades d’aquest "Sayonara Barcelona" que ja he començat a llegir i que encara no fa dos mesos va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la i a la bústia hi havia la carta de l’administrador.

Em crida l’atenció que el plec de fulls que ens envia és més gruixut que altres anys perquè, ai las, hi adjunta un parell d’estudis -amb els corresponents pressupostos- pel canvi de l’enrajolat del terrat i de tota la instal·lació de canyeries de l’aigua calenta de l’edifici. Tot d’una m’adono que la casa que vàrem estrenar a finals de 1977 ja comença també a fer catúfols.

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!