Totxanes, totxos i maons

Déu meu, quina manera de badar… Quin bon cap per pom d’escala (que diria l’A). Tant que presumeixo de portar l’agenda al dia i resulta que el poeta Màrius Sampere compleix vuitanta anys -els va fer ahir- i jo mirant cap a una altra banda. Encara sort d’aquella dita que proclama que tots els sants (i els aniversaris, suposo) tenen capvuitada…

Per molts anys Màrius, mestre, amic…

I continua escrivint.  (n’hi ha més)

CONTINUA ESCRIVINT (Màrius Sampere)

Continua escrivint, no paris, lliga verbs
amb substantius, això és bo, continua, lliga
substantius amb d’altres elements subordinats
al seny, no paris, lliga’ls mitjançant l’ordenació,
la severitat, la bellesa i molts d’altres cordills,
que no puguin desfer-se, lliga’ls
a la columna de la màxima verticalitat, del màxim
diàmetre, entre comes i punts
i punts suspensius, lliga’ls ben fort
a l’antiga columna del poema.

Però no n’hi ha prou, continua escrivint, no paris,
i, sobretot, no vulguis
assolir l’última paraula, l’última paraula
no és enlloc, l’última paraula és aquesta: mai. Saps?,
el Verb exhaurí Déu, i tu no ets Déu,
doncs no pots exhaurir-te. Vés més enllà,
més enllà del verb, i el substantiu i el seny
i la columna, no paris, fes
embogir el poema,
embogiu tots dos.

(del llibre “Subllum”, Ed. Proa, 2000)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!