Totxanes, totxos i maons

Llegeixo la crònica que escriu el corresponsal de Vilaweb a les festes de Bétera (vegeu aquí) i els apunts que l’amic Vicent Partal escriu al seu Bloc (vegeu aquí) i em ve al cap el record de fa quatre estius, quan l’A. i jo vàrem ser-hi i, gràcies a la generositat dels nostres amfitrions, vàrem tenir l’oportunitat de viure-les des de dintre, no com uns forasters passavolants.

Varen ser tres dies molt especials. Inoblidables. Per la festa en sí i per la privilegiada companyia. Per l’espectacularitat de les “coetàs” i pel perfum deliciós de les alfàbregues.

Tres dies que en forma de crònica escrita -i fotografiada- han quedat arxivats en aquestes Totxanes en cinc apunts amb format d’àlbum. L’“Àlbum de Bétera” (vegeu aquí el primer apunt i, si us vaga, podeu continuar la lectura de la sèrie fent click al final de cada text).  (n’hi ha més)

Dos dies després del nostre retorn a Barcelona -si fa no fa per la mateixa hora que a Bétera començava a esvair-se el fum de la “Coetà del Gos”– l’altra cara de la moneda: ma mare moria a l’Hospital Clínic (vegeu aquí) on havia estat ingressada d’urgències poques hores abans. 

Mentre escric aquest apunt es van sentint, propers, els espetecs dels coets que indiquen que els diferents carrers del barri de Gràcia van acabant el seu guarniment. Està núvol i els dos últims dies els ha plogut, però ho han aconseguit. Tal com mana la tradició.

D’aquí a una estona -després del meu recorregut matinal pel Parc Güell- l’A. i jo passejarem pel barri en festes. La tradició continua.

La vida continua.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!