Totxanes, totxos i maons

Un apunt matiner -és festa, avui; el meu sant- i apressat només per deixar constància una vegada més de la meva perplexitat davant de tanta tonteria que ens envolta.

Anit vàrem anar a sopar a un restaurant de Gràcia i, en acabar, ens vàrem encaminar cap a la plaça Lesseps on, pel que ens havien dit, s’havia organitzat una revetlla popular amb tots els ets i uts: música, focs d’artifici, coca i la foguera de ritual.

Vàrem arribar cap a les 11 tocades i, pel que vàrem percebre, o la gent havia passat de la convocatòria o el més calent era encara a l’aigüera.

Només en un racó de la plaça, a tocar de l’església dels Josepets…  (n’hi ha més)

… es podia percebre una il·luminació especial. Provenia d’una zona -limitada per tanques metàl·liques de l’Ajuntament- dintre de la qual cremava la foguera de Sant Joan més surrealista que m’ha estat donat de veure en els seixanta anys que fa que sóc al món.

Algun progre devot del “multiculti” havia pensat que si es tractava de calar foc seria millor, per comptes de fustes i trastos vells, tirar mà d’uns quants troncs d’arbre dels molts que s’han tret (i els que queden encara!) en els nostres boscos després dels estralls meteorològics de l’hivern i no se li havia acudit res millor que cremar-los en la foguera de Sant Joan de la plaça Lesseps.

Feia pena i vergonya aliena veure aquells pobres troncs fent la flama que podien com si es tractés d’una llar de foc o d’una barbacoa multicultural -segur que algun dels nostres experts municipals deu haver llegit en alguna banda que hi ha religions que prohibeixen cremar mobles vells i no és qüestió de ferir susceptibilitats- i sostenible. Molt sostenible, tu. Això que no falti.

(Per cert, un castís que també s’ho mirava no es va estar de preguntar en veu alta on eren les bicicletes que feien anar aquella foguera).

Després, per treure’ns el mal gust de la boca, vàrem anar al lloc on es fa la millor foguera de Barcelona: la del barri d’en Monzó (vegeu aquí i també aquí) i, gràcies a Déu, vàrem comprovar que, almenys allí, la tonteria encara no havia arribat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!