Totxanes, totxos i maons

Si algú va tenir l’ocurrència de treure el nas cap a mitja tarda del dimecres a Disco 100, del carrer Escorial de Barcelona (al meu parer la millor botiga de discos de la ciutat) va poder ser testimoni d’una escena insòlita: dos carrosses -l’amo de la botiga i qui signa aquestes Totxanes- cantant a duo cançons d’un disc de fa ni més ni menys que 43 anys: “Ideas” del grup Almas Humildes.

Puc assegurar que entre el miler llarg de vinils que tinc a casa aquest estaria dintre dels deu o dotze indispensables que m’enduria cap a un exili en una illa deserta.  (n’hi ha més)

Fins ara em pensava que a Barcelona seríem tres o quatre els que recordàvem -i veneràvem- aquest disc i resulta que no. Després de la sessió de “cante” amb el meu col·lega (tres anys encara més jove que jo) de Disco 100 he arribat a la conclusió que en som sis o set. Avancem, doncs.

De tot el disc he triat per alegrar-vos aquest dissabte la cançó que obre la cara A. Es titula “La gacela”, la signa Antonio Resines, un dels tres membres del grup, i és una petita meravella que no decau amb el pas dels anys.