Totxanes, totxos i maons

Va ser una setmana ben especial, la passada. En el rovell de l’ou del mes d’agost es varen combinar moments de gratíssim record -les festes de Bétera que vàrem viure de dilluns a dimecres- amb la notícia més trista: la mort de ma mare en les primeres hores del divendres. La vida, però, continua i cal aprendre a combinar la pena pels absents amb les imatges i els records d’aquells llocs on hem estat feliços.

Obro, doncs, avui un àlbum de fotografies comentades amb la intenció de deixar fixats i a disposició de qui els vulgui compartir alguns moments de l’estada de l’A. i meva a casa d’uns bons i estimats amics a Bétera, a la comarca del Camp del Túria.

I com no podia ser altrament, la imatge que he triat per començar el recorregut és la d’una porta. Però no una porta qualsevol sinó una que ens mena cap al cel.  (n’hi ha més)

He dubtat una mica a l’hora de posar nom a aquesta sèrie d’apunts i tot i que finalment m’he decantat per “Àlbum de Bétera” he temptejat durant força estona un altre nom: “De la porta del cel a l’infern”.

L’explicació és que la primera cosa que l’A. i jo vàrem fer el dilluns per la tarda quan vàrem arribar al poble va ser visitar la cartoixa de Porta Coeli. I una de les darreres va ser viure de molt a prop un descomunal espectacle pirotècnic d’aquests que només són possibles en el País Valencià, on la gent neix amb una especial cultura del foc impresa en el seu retrat genètic, i sobre el qual ja tinc una fotografia preparada per enganxar-la més endavant a les pàgines d’aquest àlbum.

La fotografia d’avui ens mostra la cartoixa de Porta Coeli, situada als peus de la serra Calderona, parc natural, i al bell mig d’una vall paradisíaca i plena de llegendes a uns set o vuit quilòmetres de Bétera. Una mica més enllà de l’actual base militar de l’OTAN des d’on el 23-F varen sortir els tancs per ocupar la ciutat de València a les ordres del general Milans del Bosch.

Porta Coeli és un indret de pau en el qual els segles s’han aturat. Perfectament fidel a la seva condició d’espai de clausura les úniques imatges que es poden veure del seu impressionant conjunt arquitectònic han de ser preses des de lluny.

La cartoixa de Porta Coeli, a més a més, té unes connotacions molt especials pels qui estimem l’obra de Joan F. Mira ja que és l’escenari d’on arrenca l’acció de “Purgatori”, la seva darrera -i esplèndida- novel·la guanyadora del premi Sant Jordi i el premi de la Crítica Catalana.

Des del lloc on vaig fer la fotografia es pot veure el pont i l’esplanada d’accés on, en les primeres pàgines del llibre, s’atura un autocar de turistes despistats i sorpresos en veure sortir d’aquelles venerables estances un Mercedes conduït per un xofer negre i una Harley Davidson amb un home d’edat propera a la seixantena al manillar.

Paradís, purgatori i infern; cel, lluita i foc: tres graons a l’escala de la vida. La d’aquí i la de més enllà.

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!