Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

27 de gener de 2020
0 comentaris

A can Rendé hi ha novetat.

Dissortadament en els darrers temps el nom de Joan Rendé Masdeu i de la seva família ha estat lligat a circumstàncies penoses i (vegeu aquí) molt lamentables. És per això que avui saludo de manera especial una novetat que té com a protagonista l’amic Rendé i que és molt diferent a l’anterior: la publicació de “Ballaven el black bottom”, la seva darrera novel·la, editada per Proa.

Joan Rendé, nascut  a Barcelona el 1943 (vegeu aquí) però molt relacionat de tota la vida amb l’Espluga de Francolí, és un home elegant que gasta formes -i fins i tot aspecte- més britàniques que mediterrànies. De fet ell va ser un dels protagonistes d’aquest apunt de fa vuit anys que estic segur que us farà gràcia de llegir.

Aquesta polidesa formal i mental l’ha sabut transmetre a la seva escriptura de tal manera que considero Rendé un dels prosistes més elegants de casa nostra. Ras i curt. I si en voleu una mostra us remeto a l’exemple que en l’època que donava classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès proposava als meus alumnes: la lectura de les tres primeres pàgines (i després, és clar, de la resta fins al final) d’“El barber violador”, editada a la col·lecció El Balancí d’Edicions 62 i Premi de la Crítica Catalana l’any 1997. Aquella descripció del barber palplantat de bon matí a la porta del seu establiment observant les dones que caminen atrafegades pel carrer i el relat de les impressions que li passen pel cap són un exemple de literatura clara i -hi torno- elegant, tot i el tema, a la qual cada vegada estan menys acostumats els nostres paladars.

Encara no he pogut agafar aquest “Ballaven el black bottom” que Joan Rendé acaba de publicar. Ho faré tan aviat com pugui, només faltaria. En tot cas em quedo amb aquesta entrevista que avui mateix publica Vilaweb i amb la certesa que la lectura de les dues-centes cinquanta pàgines de la novel·la serà una nova trobada amb un escriptor de solera (anava a dir ‘com els bons vins’, però me n’estic; suposo que ho entendreu, oi?)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!