marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de juny de 2021
0 comentaris

LA PARAULA INCONDICIONAL

“Perquè no: llegir no sempre, necessàriament, ens fa millors persones. Llegir no aprima, ni tonifica, ni implica avantatges fiscals. Llegir no ens fa automàticament més intel·ligents ni sensibles. Per molt que alguns s’hi entestin, en vista d’alguns eslògans més propis d’agència de turisme que d’editorials o institucions, llegir tampoc no fa viatjar. Llegir no és una droga. […] Passar pàgines i pàgines per costum, o per inèrcia, com qui treu a passejar el gos, no ens fa persones amb més inquietuds”. Paraules de Sebastià Portell en el seu llibre “Les nenes que llegien al lavabo”.

Acte seguit, després de la dessacralització, puntualitza: “No em malentengueu. Tot això no vol dir que llegir no ens pugui il·lustrar, que no ens pugui eixamplar les mires, que no ens pugui fer besllumar horitzons possibles que fins ara ni tan sols se’ns havien acudit.[…] Si en sabem treure profit, llegir ens pot fer parlar –i per tant, pensar- millor”.

I acaba dient: “El que vull dir és que llegir pot significar tot això i pot no significar-ho alhora. La qüestió rau, doncs, en aquest poder. I en la premissa necessària que la lectura no hauria de ser mai, per cap concepte, una pràctica obligatòria. La lectura hauria de ser una opció. Bella, temptadora, però res més que una opció”.

En aquesta obra, Portell posa en solfa els elitismes, els cànons (“contra el cànon, canonades”) i tota la maquinària que fa de la literatura un mercat com qualsevol altre i, en contraposició, posa en valor “els lectors orgullosos i desacomplexats: són ells els qui, llegeixin el que llegeixin, donen sentit a l’acte de creació”. I que llegint així, amb els sentits en punta, també creen, podríem afegir.

La lectura, tanmateix, o és un plaer que hom troba llegint o és una purga. En conseqüència, els qui llegint passen gust sí que en noten prou els efectes en el seu sistema sensitiu i estan en disposició de viure altres vides, de fer-se endins sense por en allò desconegut, de descobrir l’inimaginable; de fruir la llibertat, en poques paraules. I val a dir que llegint “Les nenes que llegien al lavabo” he passat gust, sí, un bon gust, la qual cosa vol dir que l’oferiria a qui es deixa prendre per la lectura.

Dels molts subratllats, avui, ara mateix, em qued amb aquest: “Que no em condicionin la paraula, perquè entre condicionar la paraula d’algú i prendre-la-hi definitivament o silenciar-la  hi ha un límit molt fi”. Demà o un altre dia me’n quedaré amb un altre, n’hi ha per triar i remenar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.