marginàlies

No m’agrada l’argot militar ni el llenguatge bèl·lic i per això els evit, com defuig el contacte amb les armes, tant blanques com obscures, de veres o de jugueta. És el deixant marcat d’un avés per al pacifisme més innocent, fill del narcotitzant fes l’amor i no la guerra; el que tendeix –ho sé- a la immolació. Tots venim d’on venim, com qui diu, i som hereus d’àmbits, relacions i mestratges ben definits que s’han fet lloc dins ca nostra, que ja és ca seva.

I tanmateix hi ha instants que m’oblid de tot això i emergeix sense cap trava el destructor que tots intentam escondir i que fa el niu a l’ombra de la xicra del seny. Com quan surt al corral per regar els cossiols o desar-lo en tombar l’horabaixa.

Tem anar-hi perquè sé que allí hi ha un veritable exèrcit, molt preparat i encara més ben instruït, disposat a martiritzar-me, a fer-me saber que contra ell no hi ha forma de vèncer-lo; que per molt preparat que entri al corral, aquest exèrcit trobarà la manera de ferir-me i de desesperar-me. Encara que hi entràs amb un vestit d’apicultor, els soldats d’aquest exèrcit trobarien les retxilleres mínimes per omplir-me l’epidermis de faves.

Sí, els moscards del meu corral és un exèrcit invencible. Avui, regant amb l’aigua indispensable els cossiols, m’han inflat literalment. En la poca estona que he remullat les plantes m’han picat sis vegades a la cama dreta –pacifista de mi anava amb calçons curts- i cinc a l’esquerra i a indrets tan poc atractius com damunt un genoll o just a sobre del taló. I és en veure com s’han rigut de mi que la sang se m’encén i voldria tenir les armes letals adients –químiques o d’altres per molt que ataquin la capa d’ozó- per exterminar-los, perquè de la faç de la terra no en quedàs cap rastre, dels moscards. I és quan els insults com si fossin humans, i els dic que són uns maleïts paràsits de merda, que no porten res de bo i se’n duen la sang que no els pertany. I és quan desitjaria amb tota l’ànima tenir-ne un a l’abast i esclafar-lo sense pietat i enlluernar-me amb l’esquit insignificant de sang…

No, definitivament, els moscards no són franciscanament els meus germans: els he declarat la guerra.