marginàlies

Els pressuposts de l’estat per al 2013 preveuen una inversió total al nostre arxipèlag de 78,72 milions d’euros, uns 70 euros per habitant. Dit d’una altra manera, un 45% menys del que hem rebut -o hauríem d’haver rebut- enguany. Som a la cua d’aquest rànquing d’escarni i el penúltim, Canàries, triplica amb escreix la nostra assignació. Qui no consideri aquesta decretada estatal una humiliació als illencs, viu lluny de la raó i de la realitat.

Una deshonra que encara es fa més profunda quan es compara amb altres comunitats amb nombre d’habitants similar als nostre, 1.097.348 segons dades de l’INE a 1 de juliol d’enguany. Astúries, que en té 1.049.818, rebrà de l’estat 426,07 milions d’euros; Extremadura, amb 1.081.821 habitants, en rebrà 327,6. Euros per habitant: 394 cada asturià i 294 cada extremeny. Cal insistir: nosaltres, els illencs, 70.

No és un càstig, és una vexació.

La reacció del president Bauzá a l’ofensa estatal ha estat titllar aquests pressuposts d’”absolutament injusts”. Hagués volgut més que callàs, per dir aquesta bajanada. I per despistar, per disculpar el greuge del seu partit envers les illes Balears i Pitiüses, carrega artificiosament i barroera contra el sistema actual de finançament de les comunitats autònomes, que qualifica d’“injust, opac i interpretable”. Quan ho digué, però, mantingué intacta la seva vacuïtat encomanable i malaltissa, prova concloent que no feia més que comèdia, que mal interpretava el paper de contestatari de baixíssima intensitat per al qual no està preparat.

José Ramón Bauzá no ho digué, però cal que sigui dit: és una humiliació per als que feim part d’aquest bell país enmig de la mar.

És clar que la tropa del president s’ha apressat a lloar les frivolitats bauzanenques que eleven a la categoria de gesta. Mabel Cabré, portaveu parlamentària del Partit Popular, digué just sentir-lo que “la veu de les Illes s’ha sentit a tot Espanya i les Balears no hi han passat desapercebudes” [a la Conferència de Presidents]. Generosa interpretació de la repercussió de les comptades paraules presidencials. Digué més, la senyora Cabré. Una de calenta: “Espanya sap que som unes illes solidàries, però no ens sentim ben tractades”. Sentint això, és bo de fer col·legir que som maltractats per l’estat. Començam a anar pel bon camí, doncs. Però tot seguit en diu una altra de molt freda que també s’hagués pogut estalviar perquè evidencia que José Ramón Bauzà, des de la presidència de l’arxipèlag, només serveix el seu partit. Diu la portaveu del PP al parlament de les illes que felicita el president perquè ha posat per davant els interessos de les illes als del partit. No hauria de ser sempre així, senyora portaveu? No és el president de tots i no només d’una part?

Ni José Ramón Bauzá ni Mabel Cabrer no ho han dit, però cal que sigui dit: l’assignació estatal a les illes per al 2013 és una humiliació als que feim part d’aquest bell país enmig de la mar. Faríem bé de repetir aquesta salmòdia i d’actuar en conseqüència. Fins quan abusaran de la nostra calma i de la nostra paciència? Fins quan callarem?