marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
23 de setembre de 2013
0 comentaris
LES BANDERES DE MOSSÈN LLORENÇ LLADÓ
Mossèn Llorenç Lladó, rector de Bunyola i Palmanyola, és un valldemossí de rel que, a banda de les seves profundes conviccions catòliques vaticanosegones, no ha amagat mai l’estima pregona al nostre poble i al nostre parlar; i n’ha assumit les conseqüències exemplarment. Per manifestar sense embuts aquestes preferències, la mala premsa, vull dir aquella que parla des de la dreta de totes les dretes, sempre que pot el treu a rotlle per blasmar amplificadament tant el seu compromís amb l’església de baix, la compromesa amb els més febles i afeblits, com amb la cultura i la parla de l’arxipèlag.
Recorden sempre seguit aquests mitjans tòxics com si fos pecat mortal que, essent rector de Felanitx, mossèn Lladó va eliminar la interpretació de la Marxa Reial, altrament conegut per l’himne espanyol, de la processó de l’Encontrada del dia de Pasqual, tot substituint-la, inicialment, per l’Al·leluia de Händel. També recorden aquests mitjans gairebé incendiaris, i amb alta dosi de desdeny, que de sempre ha donat suport a la penya felanitxera d’El Coso que, amb justa correspondència, l’han nomenat el seu mossèn particular i cada any el porten a coll després de la missa solemne del dia de sant Agustí.
Que retirin l’himne espanyol d’un acte religiós hauria de ser motiu de profunda satisfacció en separar allò de cèsar i de Déu, ben igual que participar d’una festa essencialment popular, que parteix de la gent i no d’estaments superiors. Per segons quins mitjans retrògrads, però, i que aposten fort per l’assimilació castellana, aquestes virtuts es tornen radicalismes nocius.
Ara, amb el pretext de la retirada de les banderes del campanar bunyolí durant les festes patronals de sant Mateu, decidida per Llorenç Lladó, aquests mitjans al·lèrgics a tot el que configura l’essència de les illes, el tornen a posar en solfa i, ja que hi són, mesclen ous amb caragols i atien irresponsablement el foc que ells han encès sense importar-hi. Val a dir que el Consell Parroquial, contradient la decisió de mossèn Lladó, decidí per votació interna que les banderes espanyola i mallorquina retornassin al campanar. Feia deu anys, que a Bunyola no hi havia banderes acompanyant les campanes.
A més, els mitjans antimallorquins confonen la gent de manera barroera i llancen insídies i informacions falses per fer mal al rector de Bunyola i desacreditar-lo. I tot, perquè estima Mallorca, la seva gent i el català que parlam; estima tot això, que no és poc, i ho manifesta cara alta i sense cap reticència.
No cal –ni vull- entrar en aquesta absurda i estúpida polèmica però sí convé –i vull- donar suport públic a mossèn Llorenç Lladó, pel seu compromís evangèlic i pel seu suport mantingut i sense esquerdes ni tebiors a la nostra llengua i cultura, les seves úniques banderes.
Que retirin l’himne espanyol d’un acte religiós hauria de ser motiu de profunda satisfacció en separar allò de cèsar i de Déu, ben igual que participar d’una festa essencialment popular, que parteix de la gent i no d’estaments superiors. Per segons quins mitjans retrògrads, però, i que aposten fort per l’assimilació castellana, aquestes virtuts es tornen radicalismes nocius.
Ara, amb el pretext de la retirada de les banderes del campanar bunyolí durant les festes patronals de sant Mateu, decidida per Llorenç Lladó, aquests mitjans al·lèrgics a tot el que configura l’essència de les illes, el tornen a posar en solfa i, ja que hi són, mesclen ous amb caragols i atien irresponsablement el foc que ells han encès sense importar-hi. Val a dir que el Consell Parroquial, contradient la decisió de mossèn Lladó, decidí per votació interna que les banderes espanyola i mallorquina retornassin al campanar. Feia deu anys, que a Bunyola no hi havia banderes acompanyant les campanes.
A més, els mitjans antimallorquins confonen la gent de manera barroera i llancen insídies i informacions falses per fer mal al rector de Bunyola i desacreditar-lo. I tot, perquè estima Mallorca, la seva gent i el català que parlam; estima tot això, que no és poc, i ho manifesta cara alta i sense cap reticència.
No cal –ni vull- entrar en aquesta absurda i estúpida polèmica però sí convé –i vull- donar suport públic a mossèn Llorenç Lladó, pel seu compromís evangèlic i pel seu suport mantingut i sense esquerdes ni tebiors a la nostra llengua i cultura, les seves úniques banderes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!