marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de febrer de 2013
0 comentaris
FEBRER ENTRAT
El febrer ha entrat ventós, sembrant mal de caps arreu, enrodillant a la mala la roba estesa i barallant-se infantilment amb els capells i les faldilles de les joves més agosarades. I ja sabem que febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt. Ho haurien de tenir present els receptors de sobres barcenescos, però això són figues d’altre paner. L’aire enfurit tanmateix no acaba de netejar el cel, ans al contrari: porta ruixats que deixen fet un fàstic els vidres que tant costa de netejar i sembla com si sacsàs a la mala els contenidors del color i la temperança.
Conten que el febrer és mes rebel perquè quan tenia trenta dies, com tots els mesos de l’any, el gener i el març n’hi demanaren un per hom i per un temps no se sap ben bé per què; per golafreria, ben segur. Generós i amatent, el febrer els féu el favor, però en veure que es torbaven a restituir-li els dies prestats, els ho reclamà a les bones. Els mesos precedent i següent es negaren a retornar el préstec i el mes més pobre en dies s’enrabià tant que encara li dura. En té motius sobrats, si va a dir ver. I si no s’enfureix, tremolem, car si el febrer no febreja, mal març tindrem.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!