marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de març de 2022
0 comentaris

ANTÒNIA VICENS, PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES

“El català ara té el prestigi que li toca i s’ha obert camins, es tradueix molt, però sempre està perseguit o acorralat, obligant-nos a viure en l’aguait de cada batalla, perquè saben que si ens fereixen la llengua, ens sagna l’ànima”.

Aquesta anàlisi tan precisa i contundent sobre el català i el seu present arreu del territori on és la llengua pròpia és d’Antònia Vicens, 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Antònia Vicens, per a mi, és una referència literària i cívica permanent que mai no flaqueja, ans al contrari; una fascinació que no fa més que acréixer a mesura que aprofundeixes en la lectura de la seva obra extraordinària que mai no t’acabes: com més hi entres, més panorames hi trobes; més gorgs per apamar; més tenasses per atendre.

Antònia Vicens s’apropa a la vida a través de la literatura, de les paraules i per això, des de sempre, n’ha col·leccionat, de mots. I la paraula la mena al record i d’allí n’emergeix el crit existencial que vol compartir amb el lector.

Després d’una llarga i esplendorosa  dedicació a la prosa, Antònia Vicens edita el 2009 el poemari “Lovely” que suposà una veritable sacsada  en les lletres catalanes i per explicar el canvi de registre, com qui no diu res però que ho diu tot, ho va fonamentar així de clar: “Quan la vida va caure a troços, vaig creure que els podria recollir amb versos”.

Molt més que merescut, el premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

SOMNI D’INTOCABLE
24.06.2011 | 6.56
MORIR A PLAER
18.09.2009 | 11.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.