marginàlies

La por que et pren davant el vent huracanat agermanat amb la pluja més tempestuosa és la més primària i, per això, la més espaordidora. Et sents fortament agredit sense motiu, sense cap defensa segura, traït per una natura que de sempre has considerat l’expressió de l’harmonia perfecta. És el terror de sentir-te tractat com una insignificança en mans d’una força tan destructora com indescriptible que no entens, a la que no hi trobes agafada; de veure’t com un element sobrer i insubstancial. És la por primera i determinant de ser incapaç  de trobar aixopluc a l’angoixa, de veure que t’has convertit en una canya de calamar que apressa el camí per arribar a la mar i allí deixar de sentir llàstima de la teva fragilitat.