marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de gener de 2013
0 comentaris
LA INHOSPITALITAT D’UNA SELVA SENSE LIANES
Una mar quieta de boira deixa força que la por és la anormalitat.
I que per amor es pot arribar al fàstic, de la mateixa manera
que per amor s’enganxa la vida a la cua
resplendent d’un cometa.
És la boira feta mar que et recorda que els senglars
que arriben a ancians, abans de morir, s’amaguen;
fan venir la desaparició abans que la mort.
És la mateixa boira atapeïda de vapor i veles que canta:
I que per amor es pot arribar al fàstic, de la mateixa manera
que per amor s’enganxa la vida a la cua
resplendent d’un cometa.
És la boira feta mar que et recorda que els senglars
que arriben a ancians, abans de morir, s’amaguen;
fan venir la desaparició abans que la mort.
És la mateixa boira atapeïda de vapor i veles que canta:
De casa al bar,
de cafè a te,
del silenci a la cridòria,
de mi a enlloc,
de tu a l’eternitat.
I és quan hom recorda que en una altra vida
va ser guardià d’una estació de trens
en via morta
i que el goig de les paraules amaga sempre
el plany de no ser més que un colp assenyat
a l’ànim turbulent.
I mentre hom espera que els morts rebentin els somnis,
surant sobre el matalàs boirós,
viu amb els poemes encara per subratllar
com si habités una selva sense lianes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!