marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
10 d'octubre de 2013
0 comentaris
CANT DAVANT EL MUR (III)
Heu aixecat la murada a la tanca
de sicòmors que tant em va costar
que aferressin i lluïssin, per més
ofendre:
sabeu bé que aquest reialme
florit edificat sobre les cendres
llacoroses dels nostres corifeus
i cappares és el sancta sanctorum
de la meva nissaga.
Arrabassant
de sicòmors que tant em va costar
que aferressin i lluïssin, per més
ofendre:
sabeu bé que aquest reialme
florit edificat sobre les cendres
llacoroses dels nostres corifeus
i cappares és el sancta sanctorum
de la meva nissaga.
Arrabassant
l’arbreda necessària per fer
el mur i ferint greument els cimals
i les soques dels sicòmors que queden;
potejant i empudegant
la terra amb femta colonitzadora,
sabeu cert que callaré com voleu:
com un mort en vida empassant-se l’oi.
Així i tot, no espereu que menteixi
per reforçar cap de les teories
que heu formulat a partir de la infàmia:
jo sí que en sé molt de la mort d’en Berga
perquè som la reencarnació de Treufoc.
Com ell, he intentat amagar-me als boscos
aimats d’Alfàbia i m’heu trobat.
Res ja no us impedeix esquarterar-me
i exhibir el meu cap a l’Almudaina.
Sou addictes a la sang dels coltells,
els enemics de la nostra senyera;
mestres en l’art del menyspreu i l’ofensa.
Doctrinaris de taverna i amants
dels trabucs i els tapamorros, viviu
pendents de la nostra supervivència:
vigilau de prop que no vulguem viure a plaer
deslliurant-nos del vostre jou
i defensant-nos de les vostres fletxes.
el mur i ferint greument els cimals
i les soques dels sicòmors que queden;
potejant i empudegant
la terra amb femta colonitzadora,
sabeu cert que callaré com voleu:
com un mort en vida empassant-se l’oi.
Així i tot, no espereu que menteixi
per reforçar cap de les teories
que heu formulat a partir de la infàmia:
jo sí que en sé molt de la mort d’en Berga
perquè som la reencarnació de Treufoc.
Com ell, he intentat amagar-me als boscos
aimats d’Alfàbia i m’heu trobat.
Res ja no us impedeix esquarterar-me
i exhibir el meu cap a l’Almudaina.
Sou addictes a la sang dels coltells,
els enemics de la nostra senyera;
mestres en l’art del menyspreu i l’ofensa.
Doctrinaris de taverna i amants
dels trabucs i els tapamorros, viviu
pendents de la nostra supervivència:
vigilau de prop que no vulguem viure a plaer
deslliurant-nos del vostre jou
i defensant-nos de les vostres fletxes.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!