marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

18 de gener de 2022
0 comentaris

EL FOC, LA BANDERA

És quan mira el foc, que se sent fort,
un cavall admirable,
que la matèria accessible al seu tacte
li ho fa tot entenedor i assumible,
que es pot parlar a doll i sense talls,
i troba les paraules que necessita
per precisar allò que sent atropelladament i inquieta,
com si el cervell estigués cobert de pèls urents, com les ortigues.

És quan mira la determinació del foc
que no tem consumir-se
després de devorar tot el que toca,
que pot badar del tot els ulls
perquè beguin tota la claror que puguin
sense témer cap reprovació
i encara que amb l’exposició ardent hi comprometi les llàgrimes.

És quan mira el foc,
que viure no li fa pruaga
i en cada flama hi veu la mar que un dia atendrà
el seu desig de ser plàncton,
i pot esbossar tots els somriures lletjos i les ganyotes
més aberrants que li dicta el plaer quan no té juguera.

És en veure el poder del caliu que pot dir: és el foc, la bandera.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.