Els feixistes han decidit rompre els pactes o acords de govern amb el partit polític cosí seu que tenien a les anomenades comunitats autònomes de l’Estat espanyol per acceptar, aquest partit cosí, una distribució en compte gotes a tot l’Estat dels sis mil immigrants menors no acompanyats que s’amunteguen a Canàries. Tanmateix, els feixistes mantenen,
en el racó on hom creu que hi mor el temps que no troba mans ni llengua hi descansa el ganivet que desafià la veu que proclama que és en el llit de la mar on s’apaivaguen les tempestes de la memòria i en els sepulcres on millor es protegeix la vida
Ara que ja té els anys que calen perquè la gravetat faci estralls en el seu cos que declina, que es vincle vençut, que es torna petit petit com un Cigronet escapat del museu de la memòria tot esperant el bou que se l’ha de menjar, segueix sense suportar el plor d’un infant ni escenes
Avui fa 120 anys que va néixer a Parral, Xile, Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto o Pablo Neruda, com és conegut. L’any 1971 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura. Va morir a Santiago de Xile el 23 de setembre de 1973, dotze dies després del cop d’estat de Pinochet. Inicialment es va
Pot aixafar amb el dit gros de la mà esquerra el moscard que el pica i la sang que deixa en el ventre de la cama li recorda el mapa de l’illa. L’illa ensangonada, pensa de cop. Li falta sang, a l’illa, per ser absolutament cobejada pels trusts sense escrúpols, es diu esbossant un somriure
Posant la taula per dinar de pollastre al forn, menja que agrada als meus preceptors, el menor m’ha dit que avui, a l’escola d’estiu, ha llegit un conte que li ha agradat molt. Anava d’unes gotes de pipí i un escamot de cagallons que es dedicaven a segrestar vàters. Cap com aquesta, li he dit
el pare, tota la setmana amb les paletes a escarada, en tocar la nit del dissabte de poble de pedra sotmesa, es posava el millor vestit que tenia, s’encorbatava i anava a la sessió golfa de cinema de vila pobra per desitjar, bellugadisses les ninetes, que per un cop, la vida es convertís en film
En el Llibre dels bons amonestaments, de 1398, el nostre Anselm Turmeda incloïa el poema “Elogi dels diners”, una composició que mai no ha perdut ni perdrà vigència i que hauríem de recordar de manera permanent per tal de no perdre el nord, la compostura, i la mínima decència. I més ara i aquí, a
Avui, dia de sant Fermí, fa un any que la presidenta Prohens ocupà el Consolat de la Mar gràcies a un pacte amb els feixistes. El diari AraBalears, per això, per valorar aquest temps de presidència, li fa una entrevista (https://www.arabalears.cat/politica/vox-no-em-pot-exigir-accepti-tots-postulats_128_5081327.html). Els corredors que, a Pamplona, es posen davant els bous a partir del 7
Avui fa 135 anys que va néixer Clementina Arderiu i Voltes, esposa de Carles Riba, donassa planiana que va voler -i ho va aconseguir- ser ella per ella. D’ella per a nosaltres, “Invocació als poetes”, del ser darrer recull “L’esperança encara”: Josep Carner, Blai, Rosselló, Salvador Espriu per valedor, potser algun altre… doneu-me un
Dels 339 centres educatius de primària de l’arxipèlag (dels quals 222 són públics i 117 privats) només 11, cap de públic, s’han adherit al Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria de les Illes Balears a partir del curs 2024-2025,
viure el temps de les feres ser el rellotge dels cargols la minutera de les tarantes comptar com els corbs fantasiejar com els rats penats manar des de baix com les boes ser bon vivant com la paparra pensar com els goril·les jugar com els cabirols emprenyar com les lladelles assumir la lleialtat dels cans
Vint-i-tres graus de temperatura en el migdia temperat del tercer dia del mes de juliol en el que augmenten les mentides oficials, els abusos de tota mena i el descrèdit de qui parla per parlar ignorant que el callar és com a sucre. L’aire amable i amansidor que passa acaronant els blaus evita la suor
A l’hora de fer obres menors a la casa on vius o en els trasllats de domicili es posa de manifest si s’és de tirar o d’estotjar. Els donats a la tirada són implacables i res no els atura, com si anassin a escarada; els més estotjadors no s’ho prenen amb tanta eufòria perquè sospesen
Una persona molt apropada ha somiat amb mi, anit, senyal, segons les interpretacions més plebees i matusseres del somnis, que em té amb molta consideració i estima, la qual cosa exalta l’esser més impassible. Evidentment, no calia que em somiàs per demostrar-me que em respecta i m’aprecia. I encara m’ha engrescat molt més de quina