Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

13 d'octubre de 2015
0 comentaris

Els qui lluiten per la justícia social mereixen ser més escoltats.

Us presente “Gente precària. La rebelión de los frigoríficos vacíos” (Alfaqueque Ediciones, 2015). Es tracta d’un llibre petit (per les seues mides) i atípic, però ben interessant per conèixer què ocorre dins dels moviments socials, habitualment silenciats o falsejats pels mitjans informatius oficials.

A més de ressaltar les valuoses informacions de què ens forneix sobre la crisi-estafa actual i, sobretot, al voltant dels desnonaments injustos i anticonstitucionals, per part dels directament implicats, el que trobe més important de tot –i que és fonamental per qui es troba en situació precària (millor, precaritzada)— és un missatge clar perquè la gent afectada per situacions injustes s’organitze i lluite col·lectivament; tenint com a exemple a seguir la PAH i els resultats positius que està aconseguint, malgrat l’oposició fèrria dels poders fàctics. Del contingut de l’obra extraiem orientacions ben profitoses sobre el camí a seguir per assolir una societat millor per a tothom: Cal construir una cultura de la cura/ atenció entre la gent que milita, que treballa, que fa coses per millorar la situació del de “baix”. Cal llançar un missatge unitari i de construcció d’afectes i atencions, fomentar el sentit de companyonia. Sols el poble pot salvar el poble. Cal lluitar junts per la vida. Quan sembrem amb tendresa, quan es posem al lloc de l’altre, amb empatia i comprensió, podrem construir camins que funcionen. En els processos d’empoderament ens adonem que el nostre problema no és pas individual sinó col·lectiu. Aquí l’afectat comença a recuperar la seua dignitat i aconsegueix fer minvar el seu sofriment. Cal crear xarxes de solidaritat, d’ajuda mútua, per a lluitar contra la precarietat, l’exclusió i la pobresa. Per canviar la realitat allò fonamental és el treball al carrer, tot i que l’institucional també pot ajudar bastant. L’alternativa al capitalisme inhumà és l’economia social autogestionada i cooperativa, però també el sector públic. A aquesta economia alternativa i solidària, per reeixir, li cal una finançament ètic i públic, que ara no té, perquè no els interessa als que retenen el poder. I això del romanç del “emprenedors” és un engany; ja que són més aviat “emprendeutors”. “Mentre seguirem competint entre nosaltres, li farem el joc als que manen; l’important és la cooperació i la solidaritat” (Toni Carrión).

Amb pròlegs d’Olga Rodríguez, Diego Cañamero i Manolo Monereo, Enric Llopis, periodista d’ofici, ens mostra com s’enfronten a la crisi els més perjudicats, mitjançant un recull de reportatges i entrevistes.

portada rgb gente precaria 30 03 2015 imprentaL’autor replega el testimoni i l’experiència vital d’alguns afectats per la “crisi” (Mada Bode –precària–, José Sánchez –rector i activista de la PAH i del 15-M–, Guillermo García –jove migrant–, Rosario Morcillo –precària i activista— i Toni Carrión –aturat de llarga durada–), i realitza entrevistes a Manolo Cañada (activista dels “Campamentos Dignidad a Extremadura”), Rafael Mayoral (advocat i activista social) i José Coy (activista i membre de la PAH). Com indica la web de l’editorial, aquest no pretén ser un llibre per a la militància; de fet, s’hi acosta des d’un punt de vista crític. Si més no, es dirigeix a la gent que ha arribat als moviments socials com a única via de salvació personal, davant d’una devastadora crisi sense pietat.

Enric Llopis és periodista i des de l’any 2008 col·labora habitualment al periòdic digital Rebelion.org. Durant una dècada ha alternat el seu treball professional en gabinets de comunicació institucionals amb la col·laboració en mitjans “alternatius” del País Valencià com L’Avanç, L’Accent o Ràdio Klara. Ha publicat articles periodístics durant la seua estada a Palestina, Cuba i Guatemala, a més d’articles i entrevistes a altres mitjans digitals com Diagonal, El Viejo Topo, Kaos en la Red i Crónica Popular. És autor, junt amb Manolo Monereo i Héctor Illueca, del llibre “Por Europa y contra el sistema euro”.

Bona lectura i millor sort als protagonistes!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.