Ostres tiu, és molt fort el que ha passat (The Young Ones)

L’altre dia vaig saludar a un company pel messenger i no em va fer cas, no em va respondre, al cap de cinc minuts vaig tornar a saludar-lo i tampoc, no responia. Finalment se’m va acudir escriure el següent:

“Ostres tiu, és molt fort el que ha passat, ja ho saps?”

Va respondre a l’instant. No havia passat res, només li volia dir una cosa, però va funcionar. Som xafarders de mena. I si no, pregunteu-li a en Vyvyan:

I el gran Mr. Balowski i el seu mític tema “Dr. Marteens Boots“:

Qualitat vs. Quantitat (Led Zeppelin)

Un dels problemes amb que ens trobem avui en dia és el de l’excés d’informació i continguts. La xarxa n’és un dels màxims exponents: blocs, diaris electrònics, portals… tota una fluctuació d’informació immensa, incontrolable i inabastable. Els tipus i continguts d’aquesta informació són diversos: notícies, opinions, informacions sobre tots els camps haguts i per haver. I les vies, els canals, tot i que internet n’és el més dens, també són diversos: internet, tv, ràdio, revistes, etc.

Com en molts altres camps, la música no n’està pas exempta d’aquest excés. El número de publicacions i informació, però sobre tot el número de grups que hi ha és inabastable, hi ha milions de bandes arreu del món, moltes de les quals no arribarem a escoltar ni saber-ne mai res.

Fins no fa gaire, en la història de la música contemporània, tant les bandes com la informació sobre música no eren tant numeroses com ara, tocar un instrument o estudiar música no estava a l’abast de tothom i el número de bandes que hi havia era molt inferior a l’actual, a més, la majoria de persones que tenien a l’abast o buscaven aquesta possibilitat s’ho prenien seriosament i molts d’ells esdevenien músics d’alt nivell i qualitat incontestable, podien agradar més o menys, però eren bons fent el que feien.

Actualment també hi ha bons músics però també passa que qualsevol persona pot agafar un instrument, tocar quatre notes bàsiques, ajuntar-se amb una colla d’amics i formar un grup. Així, el número de grups és multiplica, l’accés als instruments i als coneixements ja no està a l’abast d’uns pocs sinó a l’abast de gairebé tothom i els grups apareixen com bolets.

Heus aquí el debat: Qualitat vs. Quantitat (també traslladat als grups de música).

El debat pot ser dens i les ramificacions múltiples, arguments a favor o en contra d’un o altre concepte, factors positius i negatius de cada cas. Cadascú hi pot dir la seva, ara bé, sigui com sigui, el que si que hem de fer avui en dia és aplicar un filtre, un filtre més depurat que el que aplicavem fins ara, un filtre de recepció per tal de que no ens tornem bojos en l’intent sobrehumà d’absorbir tot allò que es mou en el panorama musical.

Però és que tot i així, encara que la informació i els grups augmentin lenta però inexorablement i que l’actualitat ens desbordi, els clàssics sempre seran els clàssics, encara que siguin els nostres propis clàssics, aquells que vam rebre a través dels primers filtres que vam fer servir i que formen part de les nostres vides.
Suposo que el millor, com sempre, és buscar l’equilibri.


Led Zeppelin – Stairway to Heaven

Música al Pub

Aquests dies a Escòcia ens hem trobat molts llocs amb música en directe, sobretot Pubs però també bars petits que feien molts concerts a la setmana, sales de concert una mica més grans, però tampoc gaire, on també feien molts concerts a preus molt assequibles.

Alguns exemples: en un Pub dos individus d’edat avançada (un ens va explicar que havia sigut Brigadista internacional i ens va cridar el "No passaran" i alguna cosa contra Franco), aquests dos personatges tocaven i cantaven cançons tradicionals escoceses; en diversos pubs més grups tocant versions de música més actual; vam estar dinant en un Pub-restaurant mentre tocava una big band (impressionant), unes 15 persones tocant mentre la gent dinava i prenia "pints".

En definitiva, una bona experiència musical també.

Mashup

L’Uff ha fet un apunt sobre Mashups de pel·lícules però com ell diu també n’hi ha de música. El mashup és la remescla de dugues cançons (i en alguns casos, també de vídeo clips).

Algunes mostres:


Michael Jackson Vs. Nirvana
Smells Like Billy Jean (Billy Jean / Smells Like Teen Spirit)

El que m’ha agradat més.


The Police Vs. Snow Patrol
Every Car You Chase (Every Breath You Take / Chasing Cars)

The Bangles Vs. The Cure – Walk Close To Me – (Walk Like an Egyptian / Close To Me)


Green Day Vs. Oasis (Boulevard of Broken Dreams / Wonderwall)


Kylie Minogue Vs. Prodigy
Slow My Bitch Up (Slow / Smack My Bitch Up)