Qualitat vs. Quantitat (Led Zeppelin)
Com en molts altres camps, la música no n’està pas exempta d’aquest excés. El número de publicacions i informació, però sobre tot el número de grups que hi ha és inabastable, hi ha milions de bandes arreu del món, moltes de les quals no arribarem a escoltar ni saber-ne mai res.
Fins no fa gaire, en la història de la música contemporània, tant les bandes com la informació sobre música no eren tant numeroses com ara, tocar un instrument o estudiar música no estava a l’abast de tothom i el número de bandes que hi havia era molt inferior a l’actual, a més, la majoria de persones que tenien a l’abast o buscaven aquesta possibilitat s’ho prenien seriosament i molts d’ells esdevenien músics d’alt nivell i qualitat incontestable, podien agradar més o menys, però eren bons fent el que feien.
Actualment també hi ha bons músics però també passa que qualsevol persona pot agafar un instrument, tocar quatre notes bàsiques, ajuntar-se amb una colla d’amics i formar un grup. Així, el número de grups és multiplica, l’accés als instruments i als coneixements ja no està a l’abast d’uns pocs sinó a l’abast de gairebé tothom i els grups apareixen com bolets.
Heus aquí el debat: Qualitat vs. Quantitat (també traslladat als grups de música).
El debat pot ser dens i les ramificacions múltiples, arguments a favor o en contra d’un o altre concepte, factors positius i negatius de cada cas. Cadascú hi pot dir la seva, ara bé, sigui com sigui, el que si que hem de fer avui en dia és aplicar un filtre, un filtre més depurat que el que aplicavem fins ara, un filtre de recepció per tal de que no ens tornem bojos en l’intent sobrehumà d’absorbir tot allò que es mou en el panorama musical.
Però és que tot i així, encara que la informació i els grups augmentin lenta però inexorablement i que l’actualitat ens desbordi, els clàssics sempre seran els clàssics, encara que siguin els nostres propis clàssics, aquells que vam rebre a través dels primers filtres que vam fer servir i que formen part de les nostres vides.
Suposo que el millor, com sempre, és buscar l’equilibri.
Led Zeppelin – Stairway to Heaven
Crec que això que dius de la musica ho podem aplicar amb tot.
Cada cop som més a la Terra, cada cop hi ha més gent que vol ser actor, que vol ser músic, que vol ser escriptor, que vol ser dibuixant, etc.
Cada cop més la gent que neix en els països considerats del primer món (i tots els que no es conformen amb el seu país de "segona" on han nascut i van cap un dels de "primera"), no volen fer feines dures, volen (volem!) treballar en feines que els hi deixin temps per viure, que els hi agradi i que, a més, paguin bé.
El món crec es fa petit, és impossible com tu dius escoltar tots els grups.
Com també és impossible veure tots els canals de televisió.
O totes les series, que cada cop n’hi ha més!
És impossible que tots els que ara estan estudiant interpretació i direcció, vegin mai alguna de les seves pel·lícules estrenades. No hi ha prou cinemes ni dies per veure-les!!
És impossible que tots els que ens volguem dedicar a la il·lustració ens convertim en uns Jordi Labanda (a nivell mediàtic).
No tothom pot ser Ferran Adrià.
Ara tothom vol veure el Taj Mahal, o la Sagrada Familia, o New York.
Però, hi cabem tots? no perd la màgia un lloc si només està ple de turistes?
I tothom té el seu dret de fer el que vulgui, però cada cop som més, i cada cop som més els que coincidim en el que volem, obviament, i hi ha problemes. Com dic, cada som més gent, però la Terra no creix.
Tothom vol el seu apartament a la platja, o tothom vol el seu cotxe, o tothom vol el seu pis a la ciutat, o tothom vol veure l’entrenament del barça, o ….
També és impossible llegir tots els blocs ni totes les webs que ens interessarien…
No sé, és una parrafada, però vull dir que cada cop la cosa és més difícil, hi ha més competència, costa escollir, costa triar (i ja ho fan altres per nosaltres, per exemple, els mitjans de comunicació).
El futur és mooooooooolt negre!!!!! Fugim tots!!!!!!!!!!!
apa!! tu a seguir ajudant-nos a escollir entre tanta oferta musical!!
Felicitats pel bloc.
Uff, sobre el que dius, precisament després d’escriure l’apunt he llegit una notícia a La Vanguardia sobre un estudi realitzat de l’antiga ciutat d’Angkor situada a Camboya, una immensa ciutat d’una antiga civilització que va desaparèixer i que es va descobrir no fa pas molts anys.
I et preguntaràs, que te a veure això amb l’apunt? Doncs segons aquest estudi els cinetífics avalen encara més la hipotesi que ja tenien per explicar les causes de la seva desaparició: la ciutat va quedar abandonada degut a la falta d’equilibri entre recursos i necessitats. Hi havia massa gent pels recursos que es produïen, es va perdre l’equilibri, i això va propiciar diferents problemes socials, ecològics, etc. provocant que aquesta desaparegués. És a dir, va arribar al colapse.
No sé si podria anar per aquí o és podria relacionar aquesta notícia amb el que comentes ………..
Ho he llegit a La Vanguardia d’avui i he buscat la notícia per internet però no la trobo, en canvi si que l’he trobat a El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundo/2007/08/15/ciencia/1187166170.html