15 de setembre, 2019
La màgia dels colors, del detall inesperat. La visió que tranquil·litza i facilita la capacitat de retrobar-se amb un mateix. És la plenitud de la natura, l’autenticitat d’una terra de volcans, esmicolada antigament, ara sòlida i ferma. Tonalitats més aviat fosques que ofereixen, en contraposició, la llum indispensable per poder transitar pel camí més favorable.
Imatge: Arbre solitari, per la ruta del Croscat (novembre, 2008)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel.lent comentari sobre la poesia i el paisatge. Potser t’hauria de llegir més sovint. Salut, poeta.
Moltes gràcies!
Cel·lebro que t’agradi.
Salut!