Bloc de notes

Diuen que demà hi haurà el cerimonial en què es presentarà oficialment el nou hospital i que l’agraciat pel sorteig serà Salt! Collonut, però haurem de llegir la lletra petita.

Avui s’ha sabut que la visita que el rei d’Espanya tenia previst de fer aquest cap de setmana a Girona i l’Empordà no es farà. Diuen que és perquè les mostres populars de rebuig que s’estaven preparant l’haurien deixat malament. No sé si acabar de creure-m’ho, ni la no-visita ni que sigui per por de les manis de rebuig, però això és el que ha sortit a la premsa.

La monarquia espanyola està cada vegada més mal vista per més de gent i cal aprofitar-ho per desmarcar-se del règim, no només del seu cap visible. A més, cal rebutjar també tot i tothom que des de Catalunya li dona suport o hi contemporitza, des del Círculo Ecuestre fins als germans Roca.

Que malament, a Hong Kong. El règim de la Xina continental se n’està sortint i sembla que acaba de clavar el toc de gràcia a l’oposició democràtica; espero que no sigui el que sembla. A Catalunya sabem per experiència que lluitar contra un gegant imperialista és difícil; Espanya (i França) no són tan gegantins com la Xina, d’acord, ni Hong Kong és cap nació com nosaltres, vale, però costa no trobar semblances ni identificar-se amb ningú en aquestes batalles geopolítiques de davids i goliats.

Tanmateix, 300 anys de resistència també ens ensenyen que la capacitat de patiment dels pobles pot ser formidable i que la regeneració pot arribar quan tot semblava dat i beneït. Ànims!!!

I no ho dic pas només per les pluges d’aquest juny: a Marsella i a una colla de ciutats més el moviment ecologista (“Printemps Marseillais” per exemple) ha guanyat algunes de les alcaldies més importants de l’Estat francès. La veritat és que no conec pas de primera mà aquest moviment; espero que no sigui una cosa de l’estil de Podemos, l’últim invent reeixit del Sistema per evitar que des del govern es puguin fer polítiques d’esquerra i, sobretot, perquè l’independentisme pugui guanyar cap elecció a Catalunya (de moment).

Malgrat tot, si tot això és el que sembla el pas enrere ha estat a Perpinyà, on la ultradreta ha guanyat la batllia amb més de la meitat dels vots; una victòria que es veia a venir de feia temps però que no pas per això és menys decebedora.

Avui ha caigut una de les grues que fa temps que estan plantades entre els blocs del costat d’Espai Gironès (feia temps que les veia aturades). N’hi ha per explicar-ne moltes coses però trobo que el fil de piulets que la Mari-ETA té penjat públicament està prou bé i el transcric aquí perquè explica detalls que crec que val la pena de conèixer:

Aquesta obra fa anys que dura, concretament més de 10. L’Ajuntament de Salt li va renovar la llicència (construeixen amb la normativa antiga) fa aproximadament un parell d’anys. I fa uns quants anyets més, un alcalde de CiU li va permetre canviar el projecte original dividit en tres fases i en sòl residencial per dues fases residencials i una altra zona comercial amb hotel i tot.

Els ulls grossos o embenats de l’Ajuntament de Salt amb aquesta empresa constructora no es limiten als polítics. Davant hi ha la comisaria de la Policia Local que cada dia, i quan dic cada dia em refereixo a CADA DIA, permet que dos cotxes de l’empresa estacionin sobre la vorera. Mai han estat ni avisats ni multats ni retirats (i sí altres cotxes de tercers). Us poso exemples. Tinc més dies.

Durant els primers dies del COVID van aturar l’activitat però en reprendre-la els treballadors es passaven les mesures pel forro (ni una visita de la Policia Local ni de Protecció Civil, que cada dia veien l’obra 100 cops).

A les fotos també es pot apreciar que CAP TREBALLADOR utilitza el casc, tot i estar-hi obligats per normativa. Ni una visita dels inspectors del Departament de Treball en almenys dos anys.

I per què faig el fil? Doncs avui hi ha hagut un accident greu: ha caigut la grua!

Sort que pel que sembla no hi ha hagut ferits. Han aparegut els Bombers però només han fet posar una cinta i santes pasqües. Ni els tècnics de l’Ajuntament ni la Poicia Local han paralitzat l’obra, ni han demanat documentació, ni res de res. Els paletes han seguit treballant sense casc, el gruista ni sabem qui era en el moment de l’accident ni se li han fet presentar 

els papers de les revisions i inspeccions diàries ni res. I la grua segueix penjada de l’edifici… A mi m’ha costat 15 minuts trobar la normativa del RD 836/2003.

Farem alguna cosa o continuarem fent la vista grossa amb aquesta empresa a costa de possibles accidents o negligències més greus?

Encara em torna al cap Tiempo de Silencio. Aquests dies de relaxament confinatori es torna a moure la protesta al carrer, i això em fa pensar en el fanatisme religiós que amb intransigència obcecada, obstinada, va portar els castellans de les planes de Bureba a intentar sotmetre el món -també a nosaltres.

Precisament aquests dies la gran de casa està llegint “Luces de bohemia”. Tant Martín Santos com Valle Inclán semblen compartir desilusions doloroses sobre Espanya i estar-ne molt decebuts. Em pregunto fins a quin punt els catalans també formem part d’aquesta idea de l’Espanya profunda, estructural, de socarrel, que neguitejava tots dos autors. Tants anys de domini espanyol bé ens deuen haver inoculat alguns dels virus castellans.

Notícia en un diari japonès: Nissan probablement tancarà la fàbrica de Barcelona. En parlem al casal.

M1: Des dels governs no s’ha fet RES per reconvertir el sector (ni planificació, ni reubicació dels treballadors… Vaja, desídia…). Això sí, any a any s’hi ha injectat diner públic. I quan a la multinacional no li surten els números, marxa sense contemplacions.

R1: i mira que, amb això de la globalització fa temps que deslocalitzen empreses.
Però no hi ha hagut cap govern que digui simplement “NO, l’empresa no se’n va”. Si vol, que marxi l’amo però l’empresa es queda amb la seva maquinària, els fons que hi ha en entitats financeres del territori, tot. Després ja veurem com ens ho muntem, però l’empresa no se’n va.

R2: Potser no cal que arribem a la planificació econòmica com feien els soviètics, però carai, tu… una mica ens aniria bé.

X1: Es va apostar pel turisme i pels cotxes.😲 Cada dia em recordo d’en Pujol.

C1: I els porcs, X! Gran negoci d’en Pujol amb els holandesos. Som uns dels principals subministradors de carn elaborada. La banca també fa el negoci, no en el territori però si per damunt.

Ara que (al menys una part de) la premsa es fa ressò de la mort del policia torturador Billy el Niño és un bon moment per tornar a denunciar aquesta democràcia de fireta que tenim i recordar alguns fets. Per exemple, que el final de la dictadura feixista no va pas comportar  la depuració d’al menys un parell dels elements estructurals del sistema: la judicatura i la policia franquistes.

El cas d’Antonio González Pacheco no és pas una excepció. Aquest article de “Crític” repassa l’historial d’onze policies acusats de tortures durant el franquisme que van fer carrera en democràcia i van rebre ascensos i condecoracions per part de governs espanyols tant de dretes com de l’autoanomenada esquerra.

Whatsapps a tort i a dret. La gent no ho té fàcil per sortir de casa però es mou a les xarxes. Els últims missatges treuen foc pels queixals.

Ahir el govern espanyol va escenificar una roda de premsa sobre el coronavirus i va semblar que comunicaven un cop d’Estat amb quatre ministres i, al darrere seu, un parell de generals carregats de medalles.

Mesures noves? De Sanitat i Interior no van dir res de nou. En canvi, Defensa ja ha fet sortir al carrer uns quants soldats perquè es passegin per quatre o cinc ciutats espanyoles (de moment). El ministre de Transport més bla, bla, bla i que no es tanca cap territori però els trens, avions i busos circularan amb freqüències de pas més baixes; això sí, tot un ministre per dir que posaran un rètol al bus que digui a la gent que només hi pugi si ho necessita molt.

En resum, la cosa va de Arriba España, pàtria ferma, obstinada i fins i tot encegada (ara contra un virus).

I sí, anem a un mes de confinament (de moment) i diria que això serà més mal portat que a la Xina (qüestió d’individualisme o manca de visió comunitària).

El sistema sanitari començarà a patir (ja ho està fent) i s’acostarà perillosament al col·lapse (hi caurà?); començarem a veure hospitals de campanya, gent apilonada en passadissos i lliteres i escenes així. Diuen que ho pillarem més de la meitat de la població en diferents graus, majoritàriament lleus (desitgem), però amb un nombre considerable de casos greus i molt greus.

Pateixo molt per l’A, que té el sistema immunitari afeblit i aquest divendres hauria d’anar a Barcelona. Espero que no calgui. Què passaria si s’encomanés del virus i no pugués accedir a l’hospital perquè un piló d’avis malalts el col·lapséssin?

Mentrestant, el nostre projecte nacional aturat a l’andana. Cuidem-nos tot el que puguem i anem esmolant les eines per quan puguem sortir-ne.

Per cert, les xarxes de base d’autoprotecció, d’ajuda, també seran molt importants, perquè el que ve serà molt diferent al que hem viscut fins avui. El sistema econòmic trontolla. El model de desenvolupament de creixement en quantitat, de producció, de consum, globalitzat, desigual, corrupte, insostenible, no és viable ni pel sistema ni per a la humanitat: canvi climàtic, cada cop més desigualtats, guerres, etc.

Doncs ja tenim aquí l’estat d’alarma. La covid-19 ha donat una altra oportunitat i els que manen l’han aprofitada per controlar-nos encara més amb l’excusa que no ens encomanem cap virus. I no només aquí sinó també a molts altres països (cada nínxol de poder vol perpetuar-se en el seu espai).

En el discurs del president espanyol hi ha hagut més referències a la policia i l’exèrcit que al personal mèdic i sanitari, i per un moment ha semblat que acabaria el discurs amb un “arriba España”. En Marc diu que ha estat un cop d’estat en prime time. Potser estem exagerant quan ens queixem d’aquestes mesures? Només potser, però és evident que el govern té premsa, ràdio i TV controlades; aquestes portades, per exemple, no són propaganda nacionalista espanyola?

Tot i això, les mesures no han estat tan dràstiques com em pensava: “millor no sortir de casa però si has de treballar, surt”. No acabo d’entendre l’eficàcia d’un confinament selectiu perquè de què serveix que uns quants ens quedem a casa si molts altres poden sortir?

Aviam quant durarà tot això.

Per cert, aquests diaris amb el virus de color groc i la referència a la unitat em fan mal als ulls.

Sembla que això del coronavirus va de pujada i per llarg i cada cop se’n parla més. Potser ens estan preparant per alguna cosa? A Itàlia ja hi ha ciutats en què s’ha “confinat” la gent. Tot i això, recordo quan es parlava de la grip aviària o del SARS i semblava que hi hauria d’haver una hecatombe mundial; avui, qui se’n recorda?

Als governs de tot el món els va molt bé que la gent estigui amoïnada amb aquestes coses perquè mentrestant no fem preguntes de mal respondre ni fiquem el nas en qüestions incòmodes. Per exemple, aquesta setmana s’ha sabut que el rei va cobrar 100 milions de dòlars en comissions per armament venut a Aràbia Saudí; la premsa gairebé no en parla i en canvi omple les pàgines amb infeccions i malalties desconegudes. Això de la màfia reial ja se sap de fa temps però sempre troben la manera de despistar la gent. La borbonada sí que és un bon virus!

Crec que alguns problemes que ens trobem en la lluita que mantenim amb l’Estat els tenim per manca de memòria: sovint oblidem amb qui ens les havem; gent capaç de fer coses com les que explica l’Igor Goikolea: “A las 4.00 del día 6 de setiembre de 2001, estoy durmiendo y me despiertan unos ruidos. Salgo al pasillo y veo unos guardias civiles discutiendo con mis padres. Me acerco y me preguntan si soy Unai Romano, a lo que contesto que sí…”

La Blanca Serra sap explicar molt més bé que jo el mal que ens fa donar oxigen a un Estat que sempre tenim en contra. Sembla que siguem masoquistes.

Trobo que les reflexions d’en Roger Castellanos són molt encertades.

Primera, d’acord que ens volen culpar de la seva intransigència: “si no dones suport a Sánchez, permets que governi la dreta”. Doncs no: són ells que prefereixen que governi la dreta abans que reconèixer el dret a l’autodeterminació.

Segona, el determinisme en què sembla que es basa l’anàlisi d’ERC és, en el millor dels casos, confondre les ganes que passi una cosa amb les dades que n’indiquen la probabilitat que realment passi.

I tercera, comparteixo els tres punts per reconduir la situació provocada pel suport d’ERC: no acceptar rebaixes de plantejaments, reactivar la mobilització popular i no facilitar la governabilitat de l’Estat.

M’expliquen que la pediatria pública de Salt està revoltada perquè els professionals que hi treballen se senten abandonats pel govern. Es veu que al CAP hi treballen només 6 pediatres tot i que hi ha 8 places (hi ha 2 baixes de fa temps que no es cobreixen) i d’aquí a poc una tercera professional haurà d’anar-se’n i tampoc no es veu que hagi de substituir-la ningú, de manera que cada vegada s’exigeix més feina als metges i metgesses que queden. Això va en detriment del temps dedicat a la formació d’aquests professionals (important en un camp que avança molt de pressa) i que tinc entès que hauria de ser d’un terç de la seva jornada. L’increment de feina tampoc no es compensa econòmicament amb retribucions proporcionals a aquest increment de la jornada laboral. A més a més, les vacances no es cobreixen per sistema. La població atesa veu que el temps dedicat a l’atenció disminueix i la qualitat assistencial va de baixa.

En parlem al Casal tot comentant les notícies que ens arriben respecte la nova ubicació del Trueta, que el govern ha de fer pública d’aquí a poques setmanes. En resum: els professionals que hi treballen i la comunitat mèdica i assistencial demanen un espai a Salt a prop de l’hospital Santa Caterina per construir un campus de salut com cal, però les elits gironines i el lobby farmacèutic (i el sindicat CCOO!) fans mans i mànigues perquè es quedi a prop d’on és ara, dins el municipi de Girona en el sector de Domeny.

Paral·lelament a això, llegeixo que la Clínica Girona preveu multiplicar per tres els equipaments en el nou espai que s’estan preparant als afores de Girona. Aquesta gran inversió només es pot entendre si saben de bona font que bona part dels recursos públics que es dediquen a Sanitat aniran cap a mans privades. També podria ser “tan sols” una aposta molt forta, però malauradament tot indica que el desmantellament de la sanitat pública avança i el proper pas podria ser traslladar el Trueta a una localització que ni professionals ni universitat ni pacients volen.