Bloc de notes

Arxiu de la categoria: política

Una multinacional que se’n va

0
Publicat el 14 de maig de 2020

Notícia en un diari japonès: Nissan probablement tancarà la fàbrica de Barcelona. En parlem al casal.

M1: Des dels governs no s’ha fet RES per reconvertir el sector (ni planificació, ni reubicació dels treballadors… Vaja, desídia…). Això sí, any a any s’hi ha injectat diner públic. I quan a la multinacional no li surten els números, marxa sense contemplacions.

R1: i mira que, amb això de la globalització fa temps que deslocalitzen empreses.
Però no hi ha hagut cap govern que digui simplement “NO, l’empresa no se’n va”. Si vol, que marxi l’amo però l’empresa es queda amb la seva maquinària, els fons que hi ha en entitats financeres del territori, tot. Després ja veurem com ens ho muntem, però l’empresa no se’n va.

R2: Potser no cal que arribem a la planificació econòmica com feien els soviètics, però carai, tu… una mica ens aniria bé.

X1: Es va apostar pel turisme i pels cotxes.😲 Cada dia em recordo d’en Pujol.

C1: I els porcs, X! Gran negoci d’en Pujol amb els holandesos. Som uns dels principals subministradors de carn elaborada. La banca també fa el negoci, no en el territori però si per damunt.

Començament en fals

0
Publicat el 9 de maig de 2020

Ara que (al menys una part de) la premsa es fa ressò de la mort del policia torturador Billy el Niño és un bon moment per tornar a denunciar aquesta democràcia de fireta que tenim i recordar alguns fets. Per exemple, que el final de la dictadura feixista no va pas comportar  la depuració d’al menys un parell dels elements estructurals del sistema: la judicatura i la policia franquistes.

El cas d’Antonio González Pacheco no és pas una excepció. Aquest article de “Crític” repassa l’historial d’onze policies acusats de tortures durant el franquisme que van fer carrera en democràcia i van rebre ascensos i condecoracions per part de governs espanyols tant de dretes com de l’autoanomenada esquerra.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Febre al whatsapp

0

Whatsapps a tort i a dret. La gent no ho té fàcil per sortir de casa però es mou a les xarxes. Els últims missatges treuen foc pels queixals.

Ahir el govern espanyol va escenificar una roda de premsa sobre el coronavirus i va semblar que comunicaven un cop d’Estat amb quatre ministres i, al darrere seu, un parell de generals carregats de medalles.

Mesures noves? De Sanitat i Interior no van dir res de nou. En canvi, Defensa ja ha fet sortir al carrer uns quants soldats perquè es passegin per quatre o cinc ciutats espanyoles (de moment). El ministre de Transport més bla, bla, bla i que no es tanca cap territori però els trens, avions i busos circularan amb freqüències de pas més baixes; això sí, tot un ministre per dir que posaran un rètol al bus que digui a la gent que només hi pugi si ho necessita molt.

En resum, la cosa va de Arriba España, pàtria ferma, obstinada i fins i tot encegada (ara contra un virus).

I sí, anem a un mes de confinament (de moment) i diria que això serà més mal portat que a la Xina (qüestió d’individualisme o manca de visió comunitària).

El sistema sanitari començarà a patir (ja ho està fent) i s’acostarà perillosament al col·lapse (hi caurà?); començarem a veure hospitals de campanya, gent apilonada en passadissos i lliteres i escenes així. Diuen que ho pillarem més de la meitat de la població en diferents graus, majoritàriament lleus (desitgem), però amb un nombre considerable de casos greus i molt greus.

Pateixo molt per l’A, que té el sistema immunitari afeblit i aquest divendres hauria d’anar a Barcelona. Espero que no calgui. Què passaria si s’encomanés del virus i no pugués accedir a l’hospital perquè un piló d’avis malalts el col·lapséssin?

Mentrestant, el nostre projecte nacional aturat a l’andana. Cuidem-nos tot el que puguem i anem esmolant les eines per quan puguem sortir-ne.

Per cert, les xarxes de base d’autoprotecció, d’ajuda, també seran molt importants, perquè el que ve serà molt diferent al que hem viscut fins avui. El sistema econòmic trontolla. El model de desenvolupament de creixement en quantitat, de producció, de consum, globalitzat, desigual, corrupte, insostenible, no és viable ni pel sistema ni per a la humanitat: canvi climàtic, cada cop més desigualtats, guerres, etc.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Cop d’estat víric

0

Doncs ja tenim aquí l’estat d’alarma. La covid-19 ha donat una altra oportunitat i els que manen l’han aprofitada per controlar-nos encara més amb l’excusa que no ens encomanem cap virus. I no només aquí sinó també a molts altres països (cada nínxol de poder vol perpetuar-se en el seu espai).

En el discurs del president espanyol hi ha hagut més referències a la policia i l’exèrcit que al personal mèdic i sanitari, i per un moment ha semblat que acabaria el discurs amb un “arriba España”. En Marc diu que ha estat un cop d’estat en prime time. Potser estem exagerant quan ens queixem d’aquestes mesures? Només potser, però és evident que el govern té premsa, ràdio i TV controlades; aquestes portades, per exemple, no són propaganda nacionalista espanyola?

Tot i això, les mesures no han estat tan dràstiques com em pensava: “millor no sortir de casa però si has de treballar, surt”. No acabo d’entendre l’eficàcia d’un confinament selectiu perquè de què serveix que uns quants ens quedem a casa si molts altres poden sortir?

Aviam quant durarà tot això.

Per cert, aquests diaris amb el virus de color groc i la referència a la unitat em fan mal als ulls.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Després del temporal, un virus

0

Sembla que això del coronavirus va de pujada i per llarg i cada cop se’n parla més. Potser ens estan preparant per alguna cosa? A Itàlia ja hi ha ciutats en què s’ha “confinat” la gent. Tot i això, recordo quan es parlava de la grip aviària o del SARS i semblava que hi hauria d’haver una hecatombe mundial; avui, qui se’n recorda?

Als governs de tot el món els va molt bé que la gent estigui amoïnada amb aquestes coses perquè mentrestant no fem preguntes de mal respondre ni fiquem el nas en qüestions incòmodes. Per exemple, aquesta setmana s’ha sabut que el rei va cobrar 100 milions de dòlars en comissions per armament venut a Aràbia Saudí; la premsa gairebé no en parla i en canvi omple les pàgines amb infeccions i malalties desconegudes. Això de la màfia reial ja se sap de fa temps però sempre troben la manera de despistar la gent. La borbonada sí que és un bon virus!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

No oblidem

0

Crec que alguns problemes que ens trobem en la lluita que mantenim amb l’Estat els tenim per manca de memòria: sovint oblidem amb qui ens les havem; gent capaç de fer coses com les que explica l’Igor Goikolea: “A las 4.00 del día 6 de setiembre de 2001, estoy durmiendo y me despiertan unos ruidos. Salgo al pasillo y veo unos guardias civiles discutiendo con mis padres. Me acerco y me preguntan si soy Unai Romano, a lo que contesto que sí…”

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb | Deixa un comentari

Reflexions entorn la investidura de Sánchez

0

Trobo que les reflexions d’en Roger Castellanos són molt encertades.

Primera, d’acord que ens volen culpar de la seva intransigència: “si no dones suport a Sánchez, permets que governi la dreta”. Doncs no: són ells que prefereixen que governi la dreta abans que reconèixer el dret a l’autodeterminació.

Segona, el determinisme en què sembla que es basa l’anàlisi d’ERC és, en el millor dels casos, confondre les ganes que passi una cosa amb les dades que n’indiquen la probabilitat que realment passi.

I tercera, comparteixo els tres punts per reconduir la situació provocada pel suport d’ERC: no acceptar rebaixes de plantejaments, reactivar la mobilització popular i no facilitar la governabilitat de l’Estat.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Va de clíniques i hospitals (i pediatres)

0

M’expliquen que la pediatria pública de Salt està revoltada perquè els professionals que hi treballen se senten abandonats pel govern. Es veu que al CAP hi treballen només 6 pediatres tot i que hi ha 8 places (hi ha 2 baixes de fa temps que no es cobreixen) i d’aquí a poc una tercera professional haurà d’anar-se’n i tampoc no es veu que hagi de substituir-la ningú, de manera que cada vegada s’exigeix més feina als metges i metgesses que queden. Això va en detriment del temps dedicat a la formació d’aquests professionals (important en un camp que avança molt de pressa) i que tinc entès que hauria de ser d’un terç de la seva jornada. L’increment de feina tampoc no es compensa econòmicament amb retribucions proporcionals a aquest increment de la jornada laboral. A més a més, les vacances no es cobreixen per sistema. La població atesa veu que el temps dedicat a l’atenció disminueix i la qualitat assistencial va de baixa.

En parlem al Casal tot comentant les notícies que ens arriben respecte la nova ubicació del Trueta, que el govern ha de fer pública d’aquí a poques setmanes. En resum: els professionals que hi treballen i la comunitat mèdica i assistencial demanen un espai a Salt a prop de l’hospital Santa Caterina per construir un campus de salut com cal, però les elits gironines i el lobby farmacèutic (i el sindicat CCOO!) fans mans i mànigues perquè es quedi a prop d’on és ara, dins el municipi de Girona en el sector de Domeny.

Paral·lelament a això, llegeixo que la Clínica Girona preveu multiplicar per tres els equipaments en el nou espai que s’estan preparant als afores de Girona. Aquesta gran inversió només es pot entendre si saben de bona font que bona part dels recursos públics que es dediquen a Sanitat aniran cap a mans privades. També podria ser “tan sols” una aposta molt forta, però malauradament tot indica que el desmantellament de la sanitat pública avança i el proper pas podria ser traslladar el Trueta a una localització que ni professionals ni universitat ni pacients volen.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Més corrupció

0

Em diuen que s’està treballant per destapar un altre cas de corrupció a la comarca (i s’escampa un pèl més enllà). La cosa va de serveis socials per gent vulnerable i la cosa ja no fa vergonya, fa fàstic! La investigació encara està en marxa però fa tanta pudor com la d'”Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter”. Aquest cas, però, encara més greu èticament perquè a més a més de robar la cosa pública es juga amb les misèries de persones vulnerables que necessiten ajuda.

De debò que una de les coses que més espero de la república que guanyarem serà que podrem deixar de dedicar temps a lluitar per un estat propi i dedicar-nos a fer neteja i procurar que l’estat que ens donarem sigui net i transparent, i aviam si tota aquesta manera depravada i mesquina de fer diners passa a la història.

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Pau, amnistia i autodeterminació

0

Un altre article d’en Xavi Oca al Punt.

La reacció popular a la sentència del judici contra l’inde­pen­den­tisme català ha dei­xat clara la capacitat d’organització i mobi­lit­zació d’un poble que, dia rere dia, a còpia de bas­to­na­des, abu­sos i humi­li­a­ci­ons, pren més i més consciència.

aques­tes for­ces seguei­xen essent inca­pa­ces de fixar i des­ple­gar una estratègia unitària de rup­tura.

…el movi­ment repu­blicà creix i s’enfor­teix quan es con­fronta a un règim cor­rupte, auto­ri­tari i deca­dent, incapaç de donar res­pos­tes a les deman­des i neces­si­tats de la ciu­ta­da­nia i de les naci­ons ocu­pa­des, quan denun­cia i afe­bleix els oli­gar­ques de l’Íbex 35, i quan es con­tra­posa al fei­xisme ram­pant pro­mo­gut per la dic­ta­dura finan­ce­ro­mediàtica.
…insis­tim en la neces­si­tat d’un pla d’acció coor­di­nat amb l’objec­tiu d’asso­lir les tres fites abans cita­des: pau, amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació. Pla que hau­ria de regir el des­ple­ga­ment de les futu­res mobi­lit­za­ci­ons, l’actu­ació dins de les ins­ti­tu­ci­ons monàrqui­ques actu­als i la cons­trucció d’una nova ins­ti­tu­ci­o­na­li­tat repu­bli­cana.
Allò que dis­tin­geix una revo­lució d’una bullanga no és l’espec­ta­cu­la­ri­tat de les acci­ons o la bellesa de les pro­cla­mes, sinó la seva capa­ci­tat trans­for­ma­dora real: en una revo­lució s’asso­lei­xen fites con­cre­tes que modi­fi­quen de manera sig­ni­fi­ca­tiva l’estat de les coses, en una bullanga acos­tuma a fer-se bona la dita shakes­pe­a­ri­ana… molt soroll per no res!
Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Votar o no votar

0

Ahir vaig estar parlant molta estona amb una amiga que gairebé em va convèncer que votar aquest diumenge servirà d’alguna cosa.

Jo sóc més partidari de no votar que no pas de fer-ho. Primera, per qüestió de principis: si el parlament espanyol representa els ciutadans espanyols i jo no me’n sento, crec que si voto estic donant la raó als que diuen que sí que sóc espanyol. I segona, per qüestió pràctica: contràriament a la propaganda que envien els partits catalans que es presenten a aquestes eleccions, no crec pas que es pugui bloquejar cap iniciativa parlamentària que vulguin tirar endavant els partits espanyols perquè nosaltres serem sempre minoria.

Un petit punt a favor de presentar-s’hi és que el telenotícies et dongui una mica de temps quan parlen dels partits que s’hi presenten, i de retruc (si s’aconseguís algun escó) els instants que potser esgarraparíem de tant en tant en algun noticiari. De totes maneres, totes les mentides i mitges veritats de què puguem ser protagonistes a les seves teles no crec pas que ens beneficiïn gaire.

Però hi ha un altre argument a favor que és on insisteix la meva amiga: el punt de vista internacional. Una persona neutral en el conflicte comptarà els vots a favor i en contra dels partidaris i detractors de la independència, i aquí és on diuen que podem incidir si la situació internacional es mou de manera que algun estat pugui arribar a pensar que li pot sortir a compte ficar cullerada en això que en diuen els afers interns d’Espanya; i afavorir-nos. En això sóc bastant excèptic, la veritat.

No sé si la Marta Rojals és escèptica o no, però al seu article de Vilaweb defensa que sí que cal votar perquè les raons dels abstencionistes no les compta ningú, perquè poden ser moltes, i en canvi en el còmput de vots hi surt reflectit quants vots treuen els partits unionistes i quants en treuen els independentistes; això és el que, segons ella, importa o tenen en compte fronteres enllà quan parlen de nosaltres. Si és que això és així, potser els vots nuls sí que sortirien a compte perquè sí que es compten i normalment n’hi ha pocs; si de cop i volta, després d’una campanya independentista per votar nul, sortíssin molts de vots nuls, això seria tan fàcil de comptar com d’atribuir-ho al bloc indepe, no?

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Guy Fawkes revisited

0

Avui al vespre a Anglaterra cremaran foguerons en record de Guy Fawkes i a casa nostra part del professorat d’Anglès d’algun institut fa sonar la seva cançó:

Remember, remember, the 5th of November
The Gunpowder Treason and Plot;
I know of no reason why the Gunpowder Treason
Should ever be forgot.

Aquí poca gent sap de què anava la seva guerra pel catolicisme i contra la monarquia anglesa, tot i que per alguna conversa que hi vaig tenir quan hi vivia jo diria que a Anglaterra també en tenen un record una mica emboirat. En realitat no sé si Guy Fawkes va ser un fanàtic o un mercenari però va lluitar amb els espanyols contra els holandesos en una època en què mitja Europa lluitava contra l’altra meitat; eren les guerres de religió dels segles XVI i XVII. El que va acabar malament per a Guy Fawkes va ser una feineta encarregada pels catòlics anglesos que no li va sortir bé; havia de fer volar el Parlament quan el rei era a dins però just a última hora algú va parlar més del compte, es va descobrir el complot i l’autoritat del moment va acabar la cosa de manera bastant expeditiva: the plotters were hung, drawn and quartered for high treason.

Poca cosa en queda del record a banda dels foguerons. Potser “V de Vendetta”, el còmic i després pel·lícula que va reciclar el personatge per a les revoltes contemporànies tipus Anonymous i contra el feixisme en general tot i que sense aturar-se gaire en el personatge real, tot s’ha de dir, sinó només en el fet que va intentar fer alguna cosa contra l’autoritat tirànica del moment. Llarga vida a la Resistència!

Publicat dins de Dia a dia i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari