Bloc de notes

Encara em torna al cap Tiempo de Silencio. Aquests dies de relaxament confinatori es torna a moure la protesta al carrer, i això em fa pensar en el fanatisme religiós que amb intransigència obcecada, obstinada, va portar els castellans de les planes de Bureba a intentar sotmetre el món -també a nosaltres.

Precisament aquests dies la gran de casa està llegint “Luces de bohemia”. Tant Martín Santos com Valle Inclán semblen compartir desilusions doloroses sobre Espanya i estar-ne molt decebuts. Em pregunto fins a quin punt els catalans també formem part d’aquesta idea de l’Espanya profunda, estructural, de socarrel, que neguitejava tots dos autors. Tants anys de domini espanyol bé ens deuen haver inoculat alguns dels virus castellans.