El gra i la palla
Amb l’allau d’informació que ens arriba és important saber destriar el gra de la palla per poder fer-se una idea de com està el món. Un periodista que he descobert fa relativament poc és en Pere Martí, les cròniques a Vilaweb del qual posen negre sobre blanc al paisatge polític català. A Vilaweb, per cert, també hi escriu l’Andreu Barnils, que per mi és tot un referent.
Un altre mitjà que fullejo és El Crític, tot i que trobo que “podemeja” o “comuneja” massa, i també Llibertat per alguns articles d’opinió. Per a les notícies de cada dia, potser Nació Digital, Vilaweb i l’Ara, cadascun amb les seves virtuts, defectes i mancances. Per cert, l’Ara té un digital de cultura que està prou bé, tot i que per digitals de cultura que no em treguin Catorze.
D’entre els adversaris (s’ha de saber què pensa l’enemic!) mai no compro res perquè no els vull donar diners però a vegades fullejo La Vanguardia. Menys sovint, El País. Més rarament encara, els mitjans de La Caverna.