Que l’església no té el mateix paper social que havia tingut anys endarrera no és cap secret, i tampoc descobrim res a ningú afirmant que costa omplir els temples el diumenge i que, de fet, n’hi ha molts que només s’obren en ocasions especials o resten en desús. Aquest fenòmen no és únic del nostre
Els dies que hi ha eleccions acostumo a quedar amb el Lluís, un amic, per fer el vermut a la plaça on tenim el col.legi, electoral. Sovint, després de fer l’aperitiu, passem per les urnes, però moltes vegades ens en anem directament a dinar, sense haver votat. Perquè votar, recordem-ho, no és cap obligació, ni
Sembla que finalment estem tots d’acord que quan la signatura d’un alcalde multiplica varies vegades el valor d’un terreny, els suborns, les trampes o el tràfic d’influències esdevenen excessivament temptadors. Des dels casos més innocents, com quan el promotor al que se li ha requalificat un solar, o se li ha augmentat el sostre edificable,
Arran de l’esclat d’iniciatives a favor de l’Estat propi i, sobretot, desprésde l’èxit de les consultes populars iniciat a Arenys de Munt, s’ha introduït en l’univers independentista un nou i estimulant debat, el del timing, la temporalització del procés. Per una banda hi ha els immediatistes, els que consideren que l’Estat (o els estats )
Sí, jo també crec que seria bo que aparaguessin noves ofertes electorals que renovessin el mapa polític català. I no em refereixo només al creixement de la CUP, que també, sinó al fet que després de trenta anys, en que el país i el món han canviat considerablement, no sembla massa lògic que la composició
Ja se que això que ha fet l’ex-president l’Orfeó català és molt lleig, que robar a una entitat que es un símbol i un motiu d’orgull per a tanta gent és doblement criticable i que 10 milions d’Euros, que és el que diuen que es va quedar, és més del que molts de nosaltres arribarem
A Manresa els actes de l’onze de setembre han comptat enguany amb la participació de centenars de persones i dotzenes d’entitats. El 9 de maig, el dia d’Europa, També el vam cel.lebrar en aquesta ciutat, amb un seguit d’actes públics organitzats pel mateix Ajuntament. El dia d’Espanya, ahir, en canvi, només el festejaren en un
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Times New Roman”; panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”;} table.MsoNormalTable {mso-style-parent:””; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Times New Roman”; panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”;} table.MsoNormalTable {mso-style-parent:””; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt
<!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Times New Roman”; panose-1:0 2 2 6 3 5 4 5 2 3; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:auto; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:50331648 0 0 0 1 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”;} table.MsoNormalTable {mso-style-parent:””; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm
Cada vegada costa més trobar catalans, o catalanes, que defensin obertament la conveniència de seguir formant part de l’estat espanyol. Alguns ho fan per sentimentalisme, per nostàlgia d’un passat idealitzat o d’uns orígens més o menys llunyans, d’altres ho fan per interès, perquè encara es guanyen la vida en aquest mercat, l’espanyol, o perquè han
El passat 13 de maig milers d’independentistes bascos i catalans, molts d’ells políticament compromesos, van assistir a València a un acte organitzat per l’espanyolíssima Real Federacion de Futbol i presidida pel cap d’estat i la resta d’autoritats del regne. Fins i tot dos mitjans de comunicació propers a l’independentisme, Vilaweb i Berria, van editar conjuntament
No trempo amb tanta freqüència des de que voto a Convergència. Aquest és el lema que hi havia pintat a l’estació de tren de Sitges a finals dels anys 80s, signat amb una estelada, evidentment, i tres lletres: MDT. Més enllà del contingut una mica barroer de la frase, el missatge de fons era de
Si el timbaler del Bruc, enlloc de tocar el timbal, s’hagués tocat els pebrots, ara seriem francesos i no espanyols. Hi havia una època en que aquesta afirmació-acudit tenia una càrrega transgressora notable. Posava en qüestió un dels mites fundacionals del nacionalisme espanyol, l’anomenada “guerra de la independència” .Després de dos segles de sentir la
Potser ja ho heu llegit: la CUP no concorrerà a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any que ve (si no les avancen). Per una organització política com la nostra, de base local i municipalista, sense subvencions públiques, préstecs bancaris favorables, o donacions provinents de lobbies i grups empresarials diversos, sense quota de pantalla