“La gent no s’adona del poder que té: amb una vaga general d’una setmana n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries” Joan Brossa 1983 Doncs bé, en la primavera més estranya de les nostres vides, hem après que el gran poeta potser no
Ara fa trenta anys tot Alemanya celebrava la recent caiguda del mur de Berlin i l’imminent reunificació del país. Tota? No, Bonn, la petita ciutat a la vora del Rin on va néixer i créixer Ludwig van Beethoven, restava en estat de xoc. Tot va començar l’any 1948. Un cop americans, anglesos i francesos van
Que Déu, tal com l’han imaginat les diverses religions, no existeix i que aquestes creences, lluny de provenir de la iniciativa divina, són construccions ideològiques estrictament terrenals i humanes, és una evidència. I que la religió ha estat utilitzada -en el passat i també ara- a fi de bé però també per legitimar determinats ordres
Amb la taula de diàleg acordada entre ERC i el PSOE, amb el suport explícit o tàcit del conglomerat Unides Podem i de JxC, poden passar cinc coses: Que no arribi ni a ser una realitat, perquè un o més d’un dels agents implicats la boicotegi a base d’esperar massa, de trobar-hi pegues o
Hi ha moltes, moltíssimes, pel·lícules sobre nazis, bones i dolentes. També n’hi ha unes quantes de zombis, la majoria dolentotes però també de correctes. De pelis de nazis-zombis, o zombis-nazis, en canvi, se n’han fet molt poques i, de moment, cap que valgui res. I és que, en realitat, i malgrat que a vegades ens
A finals dels 80 el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) va aprovar un document titulat La batalla del 92 (o la guerra, no ho recordo), on es plantejava la convocatòria dels jocs olímpics a Barcelona com una ocasió per internacionalitzar la qüestió catalana (aleshores ni tan sols era un conflicte), per posar en
A la segona meitat dels anys 80 no hi havia cap partit amb representació parlamentària que proposés obertament la Independència (ERC no ho fa fins l’any 1989 i CDC de forma progressiva la segona dècada del segle XXI). El moviment independentista d’aleshores s’articulava entorn d’una entitat anomenada Crida a la Solidaritat i d’una nova organització
Com gairebé totes les modes, tendències i corrents que modulen les nostra societat global (per bé o per mal) el rebuig a les anomenades black face, les cares pintades per representar de forma caricaturesca a les persones considerades negres, va sorgir als Estats Units i s’ha estès per tot el món occidental. Tot va començar
Una de les coses que més m’agrada a la vida és canviar d’opinió. Primer són dubtes sobre aspectes menors o tangencials d’una determinada certesa, moltes vegades, però no sempre, lligats a noves dades o perspectives personals. Després arriba la desagradable sensació que alguna cosa falla en la lògica interna d’aquella idea o argument, que el
Jo ta ke irabasi arte és una expressió en eusquera que significa una cosa així com fot-li fins a la victòria i que expressaria una determinada manera d’entendre la política en la qual la perseverança, l’agitació i la contundència serien les úniques actituds realment útils per transformar un determinat estat de coses i on el
Els bons entrenadors de rugbi sempre et diuen que miris endavant, a l’adversari, perquè observant el seu joc podràs conèixer també les teves pròpies mancances i fortaleses. Amb la política passa si fa o no fa el mateix. En el discurs de l’espanyolisme, per exemple, podem saber on són les debilitats del relat independentista, i
El feixisme no és, com alguns voldrien pensar, una anomalia històrica, un estrany accident en la llarga però inevitable ruta civilitzatòria. El feixisme és una reacció relativament comprensible (que no vol dir legítima, inofensiva o acceptable) perquè es basa en uns valors i una visió del món molt més atractius i estesos del què ens
S’acostuma a dividir l’actitud dels diferents governs i forces polítiques en relació a això que anomenem la “construcció europea” en dues grans tendències: l’europeista i l’euroescèptica. En realitat, però, hauríem de distingir-ne tres, de propostes en joc (i cada una, com sempre passa, amb matisos, variants i contradiccions). En primer lloc hi ha els partidaris
Com que estem tots una mica saturats de política i, a més, ja en vaig parlar ahir en aquestes mateixes pàgines, opto per canviar radicalment de tema. D’exemples de bones pel·lícules fetes amb pocs diners n’hi ha uns quants. Com The night of the líving deads (1968), un sèrie B que ha aconseguit espantar a
Recordeu quan Joan Herrera, Jordi Turull i Marta Rovira van a anar al Congrés de diputats a proposar un referèndum d’autodeterminació? Sembla que faci un segle, però fa poc més de 5 anys. El cas és que la intervenció de la Marta va provocar crítiques i brometes perquè el seu castellà, fluït i perfectament entenedor,