Com potser ja sabreu, diumenge que ve la gent de la CUP, o de les CUP, si ho preferiu, ens reunim a Girona per decidir si optem per presentar-nos a les properes eleccions Parlament de Catalunya o si ho deixem per una altre ocasió. Motius per desestimar la idea n’hi ha i de ben poderosos:
El 60 % de General Motors, o del que en queda, és en mans del govern dels Estats Units d’Amèrica. Mai aquest país havia estat tant a prop del Socialisme. Bromes al marge, el cert és que la història d’Amèrica del Nord al llarg del segle XX no es podria entendre sense comptar amb el
Diuen que acabarà a Convegència, com l’Hortalà o en Colom, però ves que no siguin molts convergents, els que acabin a les files d’en Carretero. Des que Gerardo Iglesias, fa molts anys, va deixar la secretaria general el PCE per tornar a baixar a la mina, a Astúries, que no havia vist un polític d’una
Es diu, sovint, que la independència és ara més possible que mai perquè Espanya, l’estat espanyol, ja no s’atreviria a enviar els tancs en cas d’una declaració unilateral per part catalana. Malauradament, no n’estic tant segur. Sobretot, perquè l’article 8è de la constitució de 1978 deixa ben clar que són les forces armades, els tancs,
L’Agost de 1930 es signa a Donosti l’anomenat Pacte de Sant Sebastià, un acord ampli que aplega democristians, com en Carrasco Formiguera, la gent d’Estat Català (ERC encara no existia), espanyolistes com en Lerroux, socialistes, com Indalecio Prieto, i repúblicans espanyols i gallecs varis. Més tard hi acabaran donant suport el PSOE, la UGT i
El 9 de maig, qui ho vulgui, podrà cel.lebrar el dia d’Europa (sí, hi ha un dia d’Europa) i un mes més tard, el 7 de juny, alguns ciutadans d’alguns territoris d’aquest continent, així com d’altres llocs del món com Ceuta i Melilla o les Illes Canàries, serem cridats a votar a les eleccions al
Segurament aquest nom no us diu res. Tot i ser el president de la tercera administració en pressupost, després de la Comissió Europea, el govern del Regne i la Generalitat, de les que ens afecten directament. Aquest senyor presideix la Diputació de Barcelona, amb un pressupost de 719 milions d’Euros, dels quals 225 són per
Bolònia. Nom amb que és conegut l’EEES (espai europeu d’educació superior) Una altra bona idea, mal executada. Hem tingut deu anys per adaptar-nos a un marc universitari comú per a tota la Unió Europea que haurà de permetre homologar títols automàticament i facilitar la mobilitat geogràfica. Ho fem tard i malament; a corre-cuita i sense
The visitor, una pel·licula nordamericana que a la Catalunya central només es pot veure amb unes estranyes veuetes en espanyol substituïnt les originals, explica la història d’un aborrit professor d’economia, apunt de jubilar-se, que coneix de manera accidental, i accidentada, uns immigrats africans que viuen a Nova York. Aquesta coneixença li permetrà descobrir un univers
Quan anava a l’institut, en una assemblea d’estudiants en la que es volia convocar una vaga (una campana general, vaja), vaig ser l’únic que hi va parlar en contra, amb la corresponent indignació dels promotors de l’acció encapçalats per la meva amiga Mònica, membre aleshores dels Col·lectius de Joves Comunistes. Considerava, en aquell moment, que
Ja fa dies que determinats polítics i opinadors posen en qüestió el model d’immersió lingüística de les escoles públiques i concertades catalanes (si més no les del principat). Diuen que no està bé que als nens se’ls ensenyi a tots en la mateixa llengua i que els pares haurien de poder triar l’idioma en que
Si haguéssim de caracteritzar la immensa majoria de partits polítics, tant aquí com a fora, tant els que es proclamen d’esquerres com els que no, segurament en podríem identificar quatre caraterístiques comunes. Són piramidals, amb líders forts que encarnen públicament el projecte. Opacs, tendeixen a ocultar el debat polític intern i a projectar cap a
Parteixo de la suposició, encara no confirmada, que la CUP no presentarà candidatura pròpia a les eleccions europees del 7 de juny. L’experiència d’ara fa quatre anys, la manca de consens i la limitació de temps, així m’ho fan pensar. En aquest cas, la meva proposta és, serà, si trobo la comprensió inicial necessària, donar
“Qui no ho ha vist no es pot imaginar l’espectacle marevellós d’un poble passant, de sobte, de l’esclavitud a la llibertat” Així descrivia Emilià Martinez Espinosa la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. L’Emilià, ferroviari i sindicalista, de la CNT, fou el darrer alcalde republicà de Manresa, en els moments més difícils,
Val, d’acord, el terme Front patriòtic segurament no és el més adequat. I segurament és cert que els grans poders econòmics del país mantenen encara intacte la seva fidelitat al Regne d’Espanya. Tot i així, em sembla claríssim que cada cop hi ha més sectors del món de l’empresa, per dir-ho així, que tenen clar